Crònica de l’acte pel 8 de març: “N’hi ha prou amb ser dona”

“Perquè no has de demostrar més pel fet de ser dona. Perquè només amb això ja ha de ser prou en tots el àmbits. Ni més ni menys: dona. No cal més.”

El 9 de març l’Assemblea de Joves de Vila-real vam convocar una marxa pel carrer Major dins del marc d’actes descentralitzats de la CAJEI.

Al voltant de les 17.30h vam estirar una pancarta amb el lema “N’hi ha prou amb ser dona”. A l’acte es va sumar, tímidament, alguna gent i va començar la marxa. Al final de carrer Major, es va llegir el manifest i es donaren les gràcies als assistents.

Valorem positivament l’acte que, tot i la poca assistència, va tenir molt bona rebuda per part dels i les vila-realenques.

Esperem una major resposta a les pròximes convocatòries i, per la nostra banda, seguirem treballant per construir un espai propi a la comarca.

 

Salut!

Independència i socialisme!

 

 

Assemblea de Joves de Vila-real, 11 de març de 2007.

Dia de la dona a Vila-real: acte “N’hi ha prou amb ser dona”

“Perquè no has de demostrar més pel fet de ser dona. Perquè només amb això ja ha de ser prou en tots el àmbits. Ni més ni menys: dona. No cal més.”

Aquest divendres, 9 de març, tindrà lloc a Vila-real un acte de reivindicació relacionat amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Som conscients que, tot i celebrar aquest acte l’endemà de la data oficial, no ens estem equivocant: cada dia és un bon dia per reivindicar els mateixos drets per a les dones i per als homes, recordar la lluita feminista i intentar canviar aquesta problemàtica de soca-rel. Durant l’acte recorrerem el Carrer Major darrere d’una pancarta, repartirem octavetes i llegirem un manifest. Agrairem, també, que si toqueu algun instrument tradicional el porteu per fer una miqueta d’ambient i gresca.

Per tot això, convoquem una concentració reivindicativa aquest divendres, 9 de març, a Vila-real, a l’encreuament entre el Carrer Major i el Carrer Pere III a les 17.30h.

Per tot això, convoquem una concentració reivindicativa aquest divendres, 9 de març, a Vila-real , a l’encreuament entre el Carrer Major i el Carrer Pere III a les 17.30h.

«L’home més oprimit pot oprimir un altre ésser, que és la seua esposa. La dona és el proletari del mateix proletari».

Flora Tristán (1803-1844)

III Assemblea Nacional de la CAJEI

RESOLUCIONS DE LA III ASSEMBLEA NACIONAL DE LA CAJEI. 7, 8 I 9 DE DESEMBRE DE 2006. SABADELL (VALLÈS OCCIDENTAL).

 

- Resolucions polítiques en l’àmbit de l’Esquerra Independentista

 

El passat cap de setmana del 7, 8 i 9 de desembre de 2006, la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) va celebrar la seva III Assemblea Nacional a Sabadell (Vallès Oriental).

 

Al voltant de 200 militants d’una trentena d’Assemblees de Joves del Principat de Catalunya i del País Valencià van participar dels debats i de les decisions preses durant els tres dies, per tal d’especificar els passos i el treball prioritari que la CAJEI ha de dur a terme durant els propers dos anys.

Així, des de la CAJEI reafirmem la necessitat de seguir estructurant la nostra lluita al voltant de tres objectius estratègics bàsics: la unificació, la independència i la construcció del socialisme als Països Catalans, com aposta política bàsica per acabar amb les cadenes del capitalisme i del patriarcat imposades pels Estats espanyol i francès al nostre poble.

 

Creiem important fer públiques algunes de les observacions i decisions que hem pres al voltant de l’estat i les relacions en el sí de l’Esquerra Independentista, a les quals hem arribat després de les intenses jornades d’intercanvi i reflexió entre la militància de les Assemblees de Joves de la CAJEI:

 

- Persisteix la preocupant manca d’un referent juvenil unitari que avanci en determinació cap a la independència i el socialisme des de tots els territoris dels Països Catalans.

 

- Cal seguir enfortint el moviment a través de l’expansió del nostre projecte (assembleari, local i de base) per tots aquells pobles i barris dels Països Catalans que segueixen mancats d’una realitat organitzativa juvenil de l’Esquerra Independentista. Aquesta és la principal aportació que hem de fer en favor del creixement i consolidació del projecte polític independentista i d’esquerres.

 

- Serà imprescindible i un acte de responsabilitat política col·lectiva començar a treballar conjuntament amb l’organització juvenil Maulets, com a principal aportació en la construcció d’un futur moviment juvenil català fort, compacte, unitari i referencial per a tot el jovent d’esquerres.

 

- Els dos sindicats d’estudiants operatius al Països Catalans, l’Alternativa Estel i la CEPC, han fet un gran pas a través del procés de confluència que ha culminat amb el naixement del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Recolzem i participarem en la consolidació del projecte sindical dels estudiants de l’Esquerra Independentista.

 

- Les organitzacions de l’Esquerra Independentista també estan fent un gran treball amb l’enfortiment d’un altre projecte polític unitari, el de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP), que segueixen creixent i consolidant-se a les diferents viles del nostre país com a referent de la lluita municipalista i popular. Cal assegurar que seguiran treballant sota el timó del treball polític desenvolupat per l’Esquerra Independentista i que ho faran en consonància amb les realitats socials locals.

 

- Reconeixem la tasca antirepressiva desenvolupada per Alerta Solidària i considerem que aquesta és una eina necessària i molt vàlida per a la defensa dels drets del jovent organitzat víctima de la repressió política, mediàtica i/o policial.

 

- En el mateix sentit, reconeixem a Rescat com el col·lectiu referent que dedica els seus esforços a la important tasca, humanitària i solidària, de defensar els drets i la dignitat dels i les catalanes segrestades en diferents presons espanyoles pels òrgans repressius de l’Estat.

 

- En els darrers 5 anys i de les mans de militància independentista, ha sortit al carrer l’únic periòdic popular dels Països Catalans, L’Accent, que serveix i ha de seguir servint com a eina de socialització de la nostra lluita i com a òrgan de comunicació interna entre les diferents realitats organitzatives de l’Esquerra Independentista.

 

Amb aquesta declaració política, des de la CAJEI no pretenem marcar cap mena de límit d’on comença i acaba l’Esquerra Independentista. Ans al contrari, reconeixem l’existència de molts altres col·lectius locals, regionals o sectorials, als quals instem a seguir donant passos per a la construcció de referents que treballin de forma unitària en favor d’un mateix projecte.

 

Així mateix, des de la CAJEI instem a les organitzacions polítiques de l’Esquerra Independentista a donar un pas més amb la creació de marcs de debat, primer, i de decisió estratègica, després, per tal d’assegurar la consolidació d’un motor polític fort de l’Esquerra Independentista, capaç de marcar el bon port al qual haurà d’arribar el Moviment Català d’Alliberament Nacional.

 

- Alliberem espais… Autogestionem la lluita del jovent!

 

Des de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) assumim la necessitat de traslladar les nostres alternatives als carrers de tots els pobles, viles i barris dels Països Catalans on les Assemblees de Joves desenvolupen el seu treball local.

La coordinació, el treball conjunt i la unió de les forces és la principal arma de la qual ens podem dotar els i les joves catalanes per posar sobre la taula les nostres pròpies propostes, radicalment contraposades al model patriarcal, del màxim benefici i de la uniformització social. Defensarem les nostres idees, les durem a l’oïda del conjunt de joves del país i lluitarem per tirar-les endavant.

Les Assemblees de Joves de la CAJEI estructurarem la lluita juvenil nacional en base a les principals afectacions que patim avui en dia.

 

- A nivell personal, la joventut veiem cada cop més truncada la possibilitat d’emancipar-nos per culpa de l’elevat preu de l’habitatge. El desregulat mercat immobiliari, les polítiques urbanístiques impulsades des dels ajuntaments, el salvatgisme del màxim benefici i de l’especulació aplicat per les empreses promotores, constructores i immobiliàries, la relació qualitat-preu que s’esdevé i els baixos sous que rebem per les nostres hores de treball, donen lloc a una dramàtica situació que fa entrar en contradicció el suposat dret a un habitatge digne amb els milers d’habitatges buits que encara hi ha als Països Catalans.

 

- A nivell col·lectiu, les possibilitats dels joves d’autogestionar un espai, de desenvolupar-hi activitats (tallers, actes, relacions socials, etc. ) i, en definitiva, de fer la nostra vida i construir els nostres projectes locals, també es veuen truncades pel preu del sòl i per la manca de polítiques urbanístiques que parteixin de les necessitats individuals i col·lectives de la gent jove.

 

- Ambdues situacions donen lloc a l’actual model de relacions socials, individualista i competitiu, desarrelat dels nostres contextos més propers i totalment depenent d’una vida en estrès: per les hores que treballem, per la quantitat de diners que destinem a les nostres necessitats bàsiques, per la manca d’espais col·lectius, etc.

 

- Aquesta conjuntura també dóna lloc a una trista situació de degradació i destrucció del nostre territori, l’interès del qual passa desapercebut quan el benefici empresarial entra en joc. El Tren d’Alta Velocitat o la Línia de Molt Alta Tensió són dos exemples clars de macro-infraestructures, clarament destructives envers el nostre territori i/o insegures per la nostra salut, que han estat contínuament rebutjades per les poblacions afectades i antidemocràticament imposades per les autoritats europees, espanyoles i catalanes i per les grans multinacionals que hi ha al darrera.

 

- Davant de tot això, des de la CAJEI no només seguirem denunciant la situació i posant nom i cognoms als responsables d’aquesta (institucions, grans empreses, polítics, propietaris, etc. ), sinó que elaborarem la nostra pròpia proposta: dotarem a les institucions de vertaders plans d’actuació juvenil i alliberarem els espais que sigui necessari. En definitiva, contraposarem el dret a la propietat privada dels grans bancs, immobiliàries, constructores i promotores (sobreprotegit legal i il·legalment), al nostre dret individual i col·lectiu a gaudir d’espais dignes, menystingut i trepitjat contínuament.

 

III Assemblea Nacional

Països Catalans, desembre de 2006

 

- Subversió per la llibertat

 

Fora simbologia espanyola i francesa dels nostres carrers

 

1 - L’actual situació que vivim la joventut catalana està marcada per la cada dia més accentuada divisió en diferenciades classes socials (propietaris vs. treballadors, immigrants vs. autòctons, dones vs. homes, etc.), per la divisió territorial del nostre poble (en diferents comunitats i regions de dos estats diferents) i per la continua explotació dels nostres recursos naturals en benefici d’uns pocs propietaris. Tres factors que estan íntimament lligat entre ells.

 

2- Se’ns vol fer creure que aquesta és una situació històrica, natural i immutable. Però resulta evident que les situacions immutables no existeixen, que la història canvia i que és precisament el jovent l’estrat social que es dota de noves armes, de noves idees i de noves forces per canviar les coses.

 

3- Els Estats espanyol i francès són els responsables de l’actual estructura socio-econòmica que vivim (històrica i culturalment patriarcal, identitàriament uniformitzadora i econòmicament liberalitzadora). Ens han extirpat tot el poder d’intervenció a través de les institucions. Les quals, a més, han deixat de representar-nos i actuen en clara consonància amb els interessos de les grans empreses del país i dels poders fàctics que encara regeixen la nostra societat.

 

4- Els Estats espanyol i francès són, en definitiva, les dues principals eines de dominació a les quals s’han aferrat les classes dominants dels Països Catalans per tal de mantenir els seus privilegis a nivell local i a nivell internacional.

 

5- Avui en dia, la defensa de la unitat política territorial dels Països Catalans no només ha de ser una reivindicació de justa defensa de la supervivència d’un poble i una cultura amenaçades, sinó que esdevé un dels més efectius atacs a les estructures capitalistes que ens oprimeixen i, per tant, una de les principals armes i aportacions que, com a poble, podem oferir a la lluita anticapitalista munidal.

 

6- Des de la CAJEI assumim, de nou, el repte de seguir treballant per evidenciar la realitat, històrica i actual, de les estructures opressives que representen els Estats espanyol i francès. Seguirem treballant per enderrocar l’estat de les autonomies i el centralisme xovinista. Farem desaparèixer tota la simbologia imperialista i insultant que roman als nostres carrers intentant assimilar-nos com a poble.

 

Ni França Ni Espanya

Als Països Catalans, construïm el Socialisme!

Països Catalans, desembre de 2006

Manifest 25 novembre. Dia internacional contra la violència de gènere

25 de novembre: dia internacional contra la violència de gènere

Manifest de l’AJVR-CAJEI [http://ajovespb.ppcc.cat/]

Vila-real, 24 de novembre de 2006

 

 

Des de l’Assemblea de Joves de Vila-real (AJVR-CAJEI) ens solidaritzem completament amb totes aquelles dones que pateixen qualsevol tipus de violència, i no sols física, sinó tota aquella violència englobada dins dels paràmetres imposats per la societat en què vivim, tot passant per assetjaments morals i sexuals, cànons de bellesa imposats i condicions socials, morals i laborals.

 

 

El 25 de novembre fou declarat dia internacional contra la violència de gènere a la primera trobada feminista d’Amèrica Llatina i el Carib, portada a terme a Bogotà, en juliol del 1981. En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en tots els àmbits de la societat, els maltractaments i els assassinats a la pròpia llar, les violacions, l’acaçament sexual i, en general, tota violència cap a les dones, tot incloent-hi la tortura i els abusos soferts per presoneres polítiques.

 

S’elegí aquest dia per no oblidar l’assassinat de les germanes Mirabal (Minerva, Patricia i Maria Teresa), també conegudes com Las Mariposas. Totes tres, activistes destacades contra la violència de la dictadura a la República Dominicana, foren assassinades el 25 de novembre de 1960 per la policia secreta del dictador Trujillo. La mort de les germanes va
tenir una gran repercussió a la República Dominicana i s’especula amb la
possibilitat que fóra un dels desencadenants dels més de seixanta impactes de
bala que, l’any següent, va rebre Trujillo. El 1999 l’ONU li donà caràcter oficial a aquesta data.

 

 

I és per tot això que volem recordar la lluita d’aquestes dones pels drets de totes i el significat de les seues morts. Van ser assassinades per defensar els seus ideals, per tenir l’atreviment de ser lliures. Altres dones continuen donant la vida per la mateixa causa i d’altres, sense ser activistes, també són assassinades, víctimes de la violència masclista.

 

 

Les agressions i els assassinats se succeeixen un rere l’altre, i dia a dia els veiem als mitjans de comunicació. La quotidianitat d’aquests esdeveniments provoca que la societat assumisca la violència de gènere com a quelcom inevitable. I hem de tenir ben present que no és així.

Des de l’AJVR volem denunciar que el govern de l’Estat espanyol no aplique la majoria de mesures que ell mateix va prendre el 1998, amb l’anomenat Plan de Actuación de la Comisión Intersectorial de la Mujer del Parlamento:

 

 

Mesures de sensibilització i de prevenció, d’educació i de formació; mesures dirigides a crear una infraestructura suficient per cobrir les necessitats en cas d’agressió; mesures d’actuació orientades a l’àmbit de l’atenció sanitària; mesures legislatives i judicials.

 

Amb l’aplicació de tot l’anterior, tot i que, malauradament, no s’acabaria amb el problema, potser es pal·liarien els efectes de les agressions i se satisfarien, en la majoria dels casos, les reclamacions que es fan, ja fa anys, des de les associacions feministes.

 

 

I si una cosa s’ha de tenir present, és que qualsevol maltractament masclista és conseqüència de la societat patriarcal en què vivim. Una societat on, en ple segle XXI, les dones encara encapçalen els índexs de pobresa, de salari més baix, de precarietat i discriminació laboral i d’atur.

 

Des de l’AJVR estem treballant en l’elaboració d’un dossier que permeta analitzar profundament les arrels del problema de la violència de gènere des d’una òptica històrica, social i socialista, anticapitalista i antripatriarcal, així com proposar noves solucions que passen per un canvi profund en la mentalitat estesa.

 

 

Per tant, ens queda per davant una dura i ferma tasca de transformació social, d’educació. Tasca que dia a dia hem de portar endavant en tots els àmbits de la nostra vida per tal que el 25 de novembre deixe de ser, a la fi, un dia de necessària reivindicació.

 

 

Propiciem el canvi!

Nou d’Octubre a València

Crònica extreta de: http://www.endavant.org/groups/noticies/octubre06/9-oct2006vlc

Unes 10000 persones es manifestaren a València durant la diada del 9 d’Octubre, durant el cap de setmana l’Esquerra Independentista organitzà diversos actes al voltant de la Diada.

Unes 10000 persones es manifestaren a València durant la diada del 9 d’Octubre. La tradicional manifestació vespertina tingué dues cares ben diferenciades, per una banda polítics i institucions de l’àmbit cultural, reunits en torn la Plataforma 9 d’Octubre i per altra les organitzacions de l’Esquerra Independentista, que un any més comptaven amb nombrós suport i presència i combativitat.

Endavant i CAJEI participaren de la marxa amb un bloc conjunt de contingut netament independentista, socialista i antipatriarcal. El lema triat pel 9 d’Octubre d’enguany fou “Amb la unitat popular cap a la independència i el socialisme”. Segons el manifest comú fet públic dies abans aquest 9 d’Octubre Endavant i CAJEI remarcaven que ”Cal que l’Esquerra Independentista endegue els seus esforços per construir un contrapoder popular fort i cohesionat. Necessitem construir totes i tots plegats la unitat popular, com a primer pas per alliberar els Països Catalans, per erradicar la precarietat, per socialitzar la propietat i la riquesa, per enderrocar el patriarcat.”. Per la seua banda Endavant subratllava al seu manifest propi incidia en la necessitat d’articular un treball conjunt dels independentistes al dia a dia, i que es reflectisca a les diades, en assenyalar que “(…) aquesta unitat d’acció té més sentit encara després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia valencià i amb el panorama electoral que ens ve damunt, en que els partits institucionals “progressistes” i algunes associacions culturals del nostre país fomenten una coalició electoral que aglutine el vot valencianista i de progrés. Si bé entenem que és un objectiu fonamental fer fora al PP de les institucions valencianes, no podem donar credibilitat a una operació que, ben lluny de representar els interessos dels i les treballadores, suposa mantenir en essència l’actual estat de coses canviant únicament el gestor de les nostres misèries quotidianes.” També assenyalava el perill d’acceptar un “canvi de cromo” al País Valencià, en relació a la possibilitat que el PSOE substituisca al PP al capdavant de l’administració autonòmica.

Durant la marxa que fou molt animada i sense incidents de gravetat, els crits més repetits foren en favor de la unitat popular, de l’autodeterminació, els i les preses polítiques catalanes, la independència dels Països Catalans i en contra del capitalisme i la destrucció del patrimoni natural i cultural.

 

 

Actes previs a la Diada:

Preescalfant la jornada del 9 d’Octubre, diferents barris de València convocaren actes reivindicatius. L’Assemblea d’Endavant a Benimaclet participà activament en l’organització de la cercavila per la llengua que el 5 d’Octubre recorregué els carrers d’aquest barri popular. Amb música de tabal i dolçaina més de setanta persones marxaren pels carrers de Benimaclet per exigir i promoure un major ús del valencià. Convocats per l’Associació de Veïns de Benimaclet, Terralada, Maulets, l’Assemblea de Veïns de Benimaclet, SEPC i l’assemblea d’Endavant de Benimaclet, els manifestants recorreren els principals carrers del barri i entraren als comerços per explicar-los la necessitat d’oferir un servei de qualitat en la nostra llengua. Es va repartir a tots els comerciants del barri un tríptic en català, espanyol, anglès i francés, on se’ls animava a normalitzar lingüísticament els seus comerços. La marxa fou molt animada i ben rebuda pels botiguers, en especial els nouvinguts, que entengueren positivament el sentit de les demandes.

Al Barri del Carme, Endavant convocà el dia 7 la 1a Festa Popular per la Diada Nacional del País Valencià, acte que es desenvolupà al Carrer Gütemberg, amb la col·laboració de l’Associació de Veïns de l’Atzucac. La festa comptà amb un concert d’Ovidi Twins i fou molt animada. Després del concert, més de seixanta persones participaren d’un sopar popular en benefici del períodic dels Països Catalans: l’Accent. Els dj’s de “l’Illa del Tresor” (Castelló de la Plana) amenitzaren la resta de la vetllada amb els seus ritmes jamaicans. Segons fonts d’Endavant, cal que els independentistes tinguen el seu propi espai i es facen visibles també als aspectes més lúdics de la celebració del 9 d’Octubre, i per això l’any vinent es tornarà a convocar una festa popular per la diada del País Valencià.

Per altra part, el mateix 9 d’Octubre i a Carcaixent (La Ribera), membres de l’assemblea d’Endavant d’aquesta població realitzaren una concentració i ofrena floral al monument a Jaume I, amenitzada amb el so de dolçaines i tabals. Aquest acte es va produir minuts abans de l’acte institucional que organitza l’ajuntament. En el moment que l’alcaldessa de la població va dipositar una corona de flors al monument, aquesta va ser xiulada pels concentrats.

 

 

 

• Vídeo dels actes d’Endavant

Pamflet del 9 d’octubre – Diada Nacional del País Valencià

Amb motiu de la propera Diada Nacional del País Valencià, des de l’Assemblea de Joves de Vila-real hem elaborat un text que s’imprimirà en forma de pamflet informatiu sobre el 9 d’octubre. Aquests pamflets seran repartits al llarg de la setmana anterior a la commemoració pels carrers de Vila-real per tal d’informar i conscienciar la gent sobre què és el 9 d’octubre, quina història té i què significa. Esperem, així, arribar a gent poc iniciada en temes nacionals i convidar tothom a assistir-hi i prendre’n consciència.

 

• Per què País Valencià?
• Introducció històrica, el Regne de València
• Què significa el 9 d’octubre per als i les valencianes
• L’Assemblea de Joves de Vila-real

 

 

 

Per què País Valencià?

En l’actualitat, gran part de la mateixa societat valenciana desconeix aquesta denominació o bé no en sap l’origen. Si bé el nom oficial pel que fa a la legislatura autonòmica que recull l’Estatut valencià és el de Comunitat Valenciana, nom artificial i inventat, introduït a la legislatura per tal de superar el conflicte de noms entre País Valencià i Regne de València. En realitat, però, l’únic que s’ha aconseguit és la pèrdua d’una denominació moderna i forta, com és la de País Valencià. És el nom que considerem més correcte ja que en ell culmina la tradició i història de l’antic Regne de València, amb quasi 800 anys d’història.

Contràriament al que molts i moltes valencianes creuen, País Valencià és perfectament correcte com a designació del nostre país, ja que, entre altres, es recull en el preàmbul del primer Estatut d’autonomia valencià.

 

 

Introducció històrica, el Regne de València

Des de fa molts segles a la ciutat de València se celebren actes que commemoren el fet històric més important per als i les valencianes, l’inici de la seua existència com a poble. La majoria catalana que participà en la Reconquesta, iniciada en 1232, va portar al País Valencià la llengua i cultura catalanes, que amb el temps han anat adquirint particularitats valencianes pròpies. L’interior del País fou repoblat per aragonesos i per aquesta raó aquelles comarques són actualment castellanoparlants.

Des de l’inici del Regne de València, aquest formà una entitat política pròpia dins de la Corona d’Aragó, formada per Aragó, Catalunya, Mallorca i altres territoris menys importants. Després de segles d’auge cultural, social i econòmic, arribaren anys de tensions entre la Corona i el Regne de Castella, que compartien rei, ja que els uns defensaven Carles d’Àustria com a successor del tro, i els altres defensaven Felip d’Anjou. Aquest últim esdevingué, finalment, Rei de Castella i amb la seua arribada comencen els anys de desnacionalització constant de la Corona d’Aragó i el detriment de les seues llibertats culturals, socials i polítiques amb els Decrets de Nova Planta, els quals, entre altres, imposaven institucions polítiques castellanes, prohibien la llengua catalana en actes oficials i imposaven durs impostos sobre tots els territoris de la Corona, entre ells el Regne de València. Amb el temps la Corona d’Aragó va anar perdent entitat pròpia per tal d’esdevenir part del que actualment es coneix com a Regne d’Espanya i tota la seua legislatura.

 

 

Què significa el 9 d’octubre per als i les valencianes?

El 9 d’octubre és la Diada Nacional del País Valencià que commemora l’entrada a la ciutat de València de les tropes catalanes i aragoneses liderades per Jaume I ‘El conqueridor’, en 1238.

La primera Diada se celebrà 100 anys després, i des de llavors amb certa continuïtat se segueix celebrant fins els nostres dies. Al principi la celebració del 9 d’octubre era de caràcter estrictament municipal, propi de l’època, però amb el temps s’anà convertint en un esdeveniment cada vegada més patriòtic, el qual recordava el naixement del poble valencià. Amb l’arribada de Felip V, però, la situació política va fer que la commemoració perdera certa importància fins que a finals del segle XIX es va recuperar el significat original de la celebració. Els temps més durs, però, van arribar amb la instauració de, primer, la dictadura de Primo de Ribera i, posteriorment, la dictadura franquista. Tot i així, durant la II República, sectors esquerrans en van recuperar la dignitat, esclafada després per Franco. Amb l’arribada de la Transició la Diada torna a celebrar-se de forma digna i institucional, però amb els anys fins al dia de hui s’ha anat perdent el seu significat nacional i valencià, per tal de convertir-se en una celebració anual i rutinària, mancada de valors valencians, protagonitzada pel Partit Popular, el genocida cultural més gran de la història del poble valencià. Molts som els i les valencianes que volem i treballem per la recuperació constant d’un símbol tant nostre i important com és la Diada Nacional del País Valencià, amb la intenció de recuperar la dignitat valenciana, la dignitat d’un poble oblidat i ofegat per una dinàmica centralitzadora i destructora espanyola.

La Diada Nacional del 9 d’octubre ens recorda que tots i totes som responsables de mantenir viva la nostra cultura, la nostra llengua i recordar la nostra història. Som un poble de tradicions i aquestes el nostre tresor i herència més importants.

Enguany, com cada any, a la ciutat de València se celebra la tradicional ja manifestació de 9 d’octubre, que començarà a les 18 hores i eixirà de la Plaça de Sant Agustí.

 

 

 

El posicionament de l’Assemblea de Joves de Vila-real

Des de l’Assemblea de Joves som conscients de la importància que té la preservació dels nostres símbols identitaris més importants, que ens distingeixen d’altres pobles. El nostre valencià, el català de tots, les nostres festes i tradicions, el bagatge històric, la peculiaritat geogràfica… tot això ens fa ser diferents. Ni millors ni pitjors, diferents.

La joventut, diuen, és el futur, i nosaltres pensem que cal que la gent jove s’organitze i treballe per un profund canvi social. Són molts els factors els que destrueixen la nostra cultura: la falsa globalització mundial, a costa de peculiaritats i llibertats dels pobles, la dretanització de la societat europea i els prejudicis que aquest fenomen crea, el centralisme espanyol i l’assimilació cultural que pretén. Per a combatre tots aquests processos contraris als interessos del poble i la diversitat cultural d’aquests, joves de Vila-real i voltants hem creat l’Assemblea de Joves de Vila-real que lluitarà per la preservació de la nostra cultura, la llengua, des d’una òptica independentista, ja que creiem que l’actual marc estatal espanyol és el que destrueix i permet la recessió cultural valenciana constant i perquè creiem que la plena llibertat s’assoleix mitjançant el dret d’autodeterminació. També defensarem els interessos del poble, i sobretot del jovent, tant treballador com estudiant, i per això el nostre objectiu és la conscienciació a base de l’anàlisi socialista de la societat desvinculat de qualsevol partit polític i independent.

Només ens queda per dir que us convidem a totes i tots a la manifestació del 9 d’octubre per reivindicar el País Valencià i el poble valencià i tot el que per a nosaltres signifiquen.

 

 

 

Visca el 9 d’octubre, visca el País Valencià!

Assemblea de Joves de Vila-real - CAJEI

9 d’octubre de 2006: el jovent seguim lluitant

Un 9 d’octubre més, el poble valencià celebra l’aniversari del seu naixement com a poble. Enguany aquesta jornada encara té com a rerafons la reforma de l’Estatut promoguda i dictada, d’esquenes a la societat civil valenciana, pel Partit Popular i el PSPV-PSOE. Un estatut que sentencia el nostre país a la més absoluta subordinació a les directrius marcades des de Madrid, amb la consegüent agressió que açò suposa per a la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres costums, els nostres paratges naturals i la nostra identitat.

 

Atents al que s’esdevé al nostre voltant, som conscients que la febre per aconseguir representació parlamentària en les properes eleccions autonòmiques de 2007, està portant els polítics valencians a una situació extrema en el seu procés d’enganyar la nostra societat. Mentre uns mostren amb orgull les obres faraòniques que han convertit el País Valencià en seu de l’oci i la màfia (amagant tota la destrossa mediambiental i patrimonial), altres s’esforcen en intentar crear un pacte “d’esquerres” per aconseguir rebatre-li la majoria absoluta al Partit Popular i, així, “salvar el país”. Però darrere d’aquest discurs, l’esquerra institucional i reformista només busca escons i, si s’escau, un govern junt amb el PSPV-PSOE.

 

Per tot açò, des de la CAJEI sabem que aquest no és el nostre camí. Al País Valencià, a l’igual que al Principat i a les Illes, les reformes estatutàries sols han servit per perpetuar l’opressió espanyola exercida sobre el nostre país, així com el model econòmic neoliberal . Aquest 9 d’octubre eixirem al carrer per reivindicar-nos en la nostra identitat i per entonar la nostra actitud rupturista amb el marc actual. La Diada ha de servir-nos com a altaveu per fer-nos ressò de la nostra lluita assembleària, horitzontal, autogestionada i rebel. Com en totes les diades als Països Catalans, des del nostre posicionament, alcem la bandera de la solidaritat amb la resta de pobles oprimits, plantem cara als desequilibris fomentats pel sistema capitalista actual, clamem per l’ocupació com a manera de lluitar contra l’especulació al mateix temps que per bastir els locals que ens serveixen per activar la nostra tasca política i social, donem la benvinguda als immigrats a casa nostra davant l’actitud xenòfoba dels grupuscles feixistes, cridem per acabar amb el patriarcalisme que ofega les dones en una societat masclista, reivindiquem la defensa i la protecció dels nostres paratges naturals i apostem per l’alliberament sexual com a forma de fer front al sistema de valors dominant. En definitiva, aquesta és la nostra lluita per la independència i el socialisme.

 

Sabedors del poc temps que la CAJEI porta funcionant com a realitat al País Valencià, podem afirmar que estem molt contents amb el treball realitzat fins el moment. Les assemblees de joves sorgides a diferents comarques del país estan il·lusionades en poder anar estenent la nostra lluita més enllà. Aquest 9 d’octubre, hem apostat amb decisió per una mobilització unitària, empentats per l’èxit de la recent manifestació de l’11-s a Barcelona. Al País Valencià també cal la unitat per anar dissenyant un futur on l’Esquerra Independentista té molt a dir. Per això, no ens aturarem en la nostra predisposició d’entendre’ns, debatre i compartir experiències amb la resta d’organitzacions de l’Esquerra Independentista. És cosa de tots avançar i no hi pot haver cap motiu que ens allunye en la nostra lluita.

 

9 d’octubre: el jovent seguim lluitant. Canya contra Espanya!

INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME!

[CAJEI] Des de les Assemblees de Joves per la Unitat Popular

Passada una setmana i vistos els resultats de l’11 de Setembre d’enguany, les Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista volem fer algunes consideracions al respecte. Des de la CAJEI volem aportar un gra de sorra més al conjunt d’expressions i voluntats mostrades pels diferents agents de l’Esquerra Independentista.

1. Considerem un pas de vital importància la voluntat mostrada per diferents organitzacions d’avançar des de la vertebració de l’Esquerra Independentista i cap a la Unitat Popular als Països Catalans.

2. L’11 de Setembre ens ha demostrat que la unitat en la lluita no només pot expressar-se en les comunicacions públiques, sinó en la pràctica del carrer, com va quedar palès al llarg de les manifestacions de l’Esquerra Independentista, més combatives i més multitudinàries que altres anys, en les quals els interessos i el treball de cada organització no va impedir unir esforços en moltes de les activitats de la jornada i mostrar una imatge unitària que amb els anys hauria d’anar solidificant-se i que de ben segur donarà els seus fruits.

3. Finalment, volem ratificar la nostra voluntat de treballar per un 9 d’octubre unitari entre totes i cadascuna de les organitzacions polítiques que s’engloben en el sí de l’Esquerra Independentista, superant les diferències que hi puguin haver i perquè serveixi de precedent en les pròximes diades nacionals a celebrar.

Per uns Països Catalans reunificats, independents i socialistes,

Tots i totes juntes en la lluita al carrerVisca la Terra!

CAJEI (Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista)

2a Exposició a la memòria dels herois oblidats de la SGM - Betxí

Des de l’Assemblea de Joves de Vila-real, volem anunciar la II Exposició a la memòria dels herois oblidats de la SGM que tindrà lloc dia 16 de setembre a Betxí, dintre el marc de les Festes Majors del poble. Començarà aproximadament a les 18 hores.

Exposició a la memòria dels herois de la SGM

Dissabte 2 de setembre va tenir lloc a Vila-real l’exposició a la memòria dels herois oblidats de la Segona Guerra Mundial, organitzada per la tot just constituïda Assemblea de Joves de Vila-real (AJVR).

Al voltant de les 17.15h tots els pilars d’exposició estaven enllestits al carrer Major.

 

A mesura que la gent hi acudia s’anaven repartint unes octavetes que informaven sobre la SGM i l’acte que es portava a terme. En menys d’una hora, l’afluència de gent va augmentar notablement, entre d’altres causes, pel fet de ser un dia festiu a la població i el primer cap de setmana de les festes. Amb tot açò, les octavetes s’esgotaren molt prompte.

 

 

La gent, encuriosida, mostrava el seu interés pels diferents personatges exposats. En més d’una ocasió es podien observar persones que comentaven entre ells cert personatge o tal moment de la història, cosa que enorgullia tots els membres de l’AJVR. Tot i pretendre recordar herois “oblidats”, no ho eren tant, ja que s’observaren mostres de sorpresa entre els interessats en reconèixer-ne alguns.

 

Finalment, prop de les 19.30h, va haver-se de desmuntar els pilars de l’exposició ja que al mateix indret se celebraven tot seguit altres actes emmarcats dins les festes de Vila-real. Ja amb tot el material arraconat s’hi apropava gent per donar les últimes ullades.

Amb tot açò, des de l’Assemblea de Joves de Vila-real valorem molt positivament el que ha estat el nostre primer acte. La participació del poble i la bona rebuda ens motiva a seguir treballant i a organitzar més activitats. Pas a pas anirem creant un teixit organitzatiu cada vegada més implicat en la realitat social de la zona, amb l’esforç de tota la militància. Agraïm l’afluència del veïnat i hi confiem per a properes vegades.

 

 

Vila-real, 3 de setembre de 2006.

ASSEMBLEA DE JOVES DE VILA-REAL - CAJEI