El 25 de novembre va ser declarat Dia Internacional Contra la Violència cap a la dones, en la primera Trobada Feminista de Llatinoamèrica i del Carib celebrat a Bogotà (Colòmbia) al juliol de 1981. En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere a l’àmbit domèstic, la violació i l’assetjament sexual per part dels Estats, incloent la tortura i els abusos soferts per presoneres polítiques. Es va triar aquest dia per a commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Pàtria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 a mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer en el fons d’un precipici. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana aquestes dones han simbolitzat històricament la lluita i la resistència.

Per tot això, des de l’AJPB-CAJEI hem preparat un seguit d’actes per a recordar als veïns de la Plana Baixa que a dia d’avui moltes dones són maltractades, tant física com psicològicament, per la seva parella, pels seus companys de treball o pel conjunt de la societat.

Aquests actes tindran lloc el 28 de novembre al Casal Jaume I de Vila-real. Començarà la jornada a les 19h amb l’anàlisi crític : “Per què la violència sexista?” on s’explicarà, primerament, perquè apareix la violència sexista i com, per a passar a realitzar un debat entre els assistents. Tot seguit, es procedirà a realitzar un sopar de pa i porta, on us oferirem beguda i alguna cosa de picar (no oblideu portar el vostre entrepà). Per a finalitzar, es projectarà la pel·lícula “Te doy mis ojos” on la directora Icíar Bollaín intentarà reflexionar sobre què és el que provoca que en una parella hi hagi una situació de violència.

Construïm relacions lliures de violència!

A la diada espanyolista del 12 d’octubre d’aquest any, més coneguda com a “Dia de la Hispanidad”, res no ha canviat. Com tots els anys, el nacionalisme i feixisme espanyol es vesteixen de gal•la per celebrar i enaltir un dels genocidis més grans que ha patit la humanitat, i en concret l’Amèrica Llatina, i que va provocar l’esvaniment de nombroses civilitzacions i cultures, la mort de milions d’aborígens i en definitiva la imposició de la cultura invasora.

Durant aquest dia haurem de veure com, un any més, certs grupuscles d’extrema dreta, de feixistes i neonazis, ixen al carrer, amb el suport, protecció i tolerància de les institucions públiques dels Països Catalans i de l’Estat espanyol, per fer patent la pròpia ideologia amb la seua simbologia feixista i els seus crits homòfobs, sexistes i racistes.

Però això no ens sorprén, perquè el caràcter antidemocràtic de l’Estat espanyol ja ens el coneixem. Els carrers ens recorden cada dia on estem lligats, a través de la supervivència de la simbologia franquista i impositiva (plaques del Ministerio de la Vivienda franquista, estàtues d’homenatge als artífexs del franquisme, banderes espanyoles pre i constitucionals…). Les detencions a companyes antifeixistes també ens recorden el caràcter autoritari de les forces d’ocupació. I la il•legalització d’idees, organitzacions i partits no amaguen eixe tarannà censurador de l’Estat espanyol. Malauradament, tampoc no es pot oblidar la gent que ha pagat amb la mort aquest ambient de permissivitat del feixisme a l’espai públic. Tothom porta al cor Carlos Palomino, Josep Maria Isanta, Guillem Agulló…

Mentrestant, arreu dels Països Catalans, les organitzacions i grups antifeixistes seguim treballant dia a dia per eradicar el càncer espanyolista i les deixalles del franquisme. Per aquest fet, el jovent independentista i socialista continuem combatent de forma contundent i amb totes les nostre eines per conscienciar el poble treballador de la vertadera naturalesa d’aquesta gent i per fer-la fora del nostre país i d’arreu del món sense cap tipus de remordiment.

El 12 d’octubre consisteix, en definitiva, en una celebració dels contravalors (racisme, xenofòbia, imperialisme espanyol…),una celebració feixista i autoritària que no podem acceptar i contra la qual el jovent hem de de fer front.

Front al feixisme, combat i resposta!

Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

Aquest 9 d’octubre la CAJEI torna a reivindicar la catalanitat de València i del País Valencià. Ací estem, tot i les contínues agressions imperialistes que rebem des dels estats espanyol i francés. No és casual l’especial violència perpetrada contra el País Valencià: aquest ha estat històricament terra de subversions de les classes populars i això ha obligat l’Estat espanyol, amb la complicitat de la burgesia catalana, de posar-nos en el punt de mira i castigar-nos “exemplarment”.

Les exacerbades provocacions de caire feixista i capitalista que hem patit són diverses i cada vegada més agressives: una transició política que ha portat l’Estat Espanyol a un sistema on la paraula “democràcia” resulta un eufemisme gairebé irònic; una constant reproducció de l’extrema dreta al nostre país tant dins com fora de les institucions; un retrocés en la normalització de la nostra llengua en àmbits tan fonamentals com l’educatiu –aquest any més de 100.000 infants s’han quedat sense poder elegir el valencià com a llengua en la qual se’ls hi impartisquen classes- o tan mediàtics com els mitjans de comunicació -cada vegada més controlats política i ideològicament-; una destrucció massiva dels nostres territoris i paisatges; una forta especulació duta a terme per Govern i constructores a molts espais dels nostres pobles i ciutats; una perpetuació al poder d’un partit reaccionari, ultradretà i profundament anticatalanista com és el Partit Popular; una precarització de les condicions de vida de treballadors i estudiants -amb especial incidència pel jovent degut al desbordament de l’atur juvenil i l’EEES que comença a imposar-se a les nostres universitats- fruit de l’extensió d’un sistema capitalista caduc que intenta sobreviure a base de retallar els drets de les classes populars amb violència, mentides, censura, falses promeses i, en última instància, dures repressions contra el jovent que alça la veu per protestar.

Aquests són alguns dels exemples de la seua democràcia: brutes estratègies que tracten d’estendre el pessimisme del poble català respecte al canvi social i polític; agressions que intenten, sense èxit, adormir la flama de la nostra lluita diària als carrers, la lluita subversiva del jovent català per l’alliberament social i nacional del nostre poble.

Però els opressors sovint obliden que les seues provocacions no queden sense resposta. No ens és útil restar immòbils mentre la nostra dignitat com a poble treballador és violada una i altra vegada i a sobre en som conscients. A poc a poc van sorgint i solidificant-se molts projectes que estan aconseguint frenar els devastadors efectes del capitalisme i de la violència feixista i espanyolista. Mentre intenten retallar el català a les aules, són molts els voluntaris que fan jornades per la llengua i s’esforcen per fer-la arribar als immigrants, i és molta la cultura en forma de música, teatre o literatura que es fa en la nostra llengua, que la dóna a conéixer i que mostra a la societat que aquesta no morirà mentre s’utilitze.

Alhora que es perpetren repressions contra els nostres activistes, creix la nostra solidaritat i es referma la nostra lluita amb més contundència. Mentre s’especula amb els nostres espais, el jovent els alliberem i els aprofitem per crear-hi projectes alternatius, Ateneus Populars, casals, centres socials okupats o autogestionats, etc. Si bé se’ns denigra com a classe treballadora, se’ns retallen els drets laborals i se’ns ofega amb els ERO, el jovent responem al carrer deixant palés el nostre convenciment de que la crisi no és una mera ”època de vaques flaques” passatgera sinó una característica inherent del sistema capitalista.

El jovent hem de palesar que no volem ni falses esperances ni demagògia provinent de partits, organitzacions i sindicats que saben jugar en un o altre bàndol segons els hi convé -ja siga per aconseguir uns pocs miserables vots més, ja per interessos particulars-. Sabem que sols una organització forta amb una òptima base de treball i de coordinació local i comarcal pot bastir una estratègia amb mires a assolir de debó els nostres objectius sense conformar-nos amb ridícules concessions que ens acontenten relativament i que ens mantinguen callats. Sabem que com més contundents siguem en la nostra resposta, més s’estendrà la consciència de poble i de classe. No podem actuar amb indiferència. Cal unir-se a la lluita. Conformar-se o rebel•lar-se. Seguir el corrent o aturar-lo. Posar l’altra galta o defensar la pròpia dignitat. Callar… o cridar. Nosaltres elegim.

I la CAJEI elegeix INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME.

Organitzar-se per lluitar i lluitar per vèncer.

Amb les nostres mans, el nostre futur…

Visquen els Països Catalans lliures i socialistes!

Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

El proper dissabte 27 de juny, l’Assemblea de Joves de la Plana Baixa (AJPB-CAJEI) ha organitzat una pujada al Castell de Castro. Aquest acte s’emmarca dins la campanya nacional de la CAJEI “El jovent defensa el territori”.

El Castell de Castro, situat en el terme de Fondeguilla, forma part de la Serra d’Espadà, i el seu emplaçament es troba aturonat al cim del mateix nom a 787 metres sobre el nivell del mar, i domina un camp visual impressionant que abasta des de les Agulles de Santa Àgueda a Benicàssim fins al Cap de Cullera, des de Penyagolosa fins els Columbrets.

Amb aquesta pujada es pretén conscienciar als pobles i ciutadans de la Plana Baixa de la necessitat de conservar paratges tant importants per a la salut mediambiental de la nostra zona. Segur que en la memòria dels nostres veïns encara és present el gran nombre d’incendis forestals, una mitjana d’11 a l’any, que ha patit aquest paratge natural de la Serra d’Espadà.

Des de l’assemblea es recomana portar per a la pujada una gorra o barret a fi de protegir-se dels raigs solars, abundant aigua encara que, a la font de la Penyeta, es podran reomplir les ampolles, alguna peça de fruita, esmorzar i dinar i, com no, un bon calcer per a fer la pujada més còmoda.

Si esteu interessats a participar en aquesta iniciativa, recordeu d’enviar-nos un correu a l’adreça ajovespb@cajei.cat

Programació:

9 hores -> Trobada en la Plaça Nova (Fondeguilla).

9.30 hores -> Inici de la pujada.

10.30 hores -> Esmorzar en la font de la Penyeta.

12.30 hores -> Arribada al castell i acte polític.

13 hores -> Dinar.

15 hores -> Tornada al poble i jocs populars.

En les passades setmanes l’Assemblea de Joves de la Plana Baixa (AJPB-CAJEI) ha eixit al carrer per a denunciar diferents problemes que pateix la nostra comarca.

El primer problema, l’especulació urbanística que ha patit la nostra costa, els nombrosos PAI que estan projectats o a mig fer i la quantitat d’immobles i de solars que romanen abandonats, als quals se’ls podria donar un millor ús. Sota el lema “Qui destrueix la terra acabarà sota ella” es va realitzar un mural al poble de Borriana, just davant de l’estació de tren. Aquest poble té previst augmentar un 295% el seu sòl urbanitzable, mesura del tot descabellada si parem atenció que constructores d’arreu de la comarca continuen portant a terme expedients de regulació de l’ocupació, molts d’ells faltant a anteriors promeses als treballadors, deixant al carrer a famílies senceres i sent còmplices de la crisi capitalista que vivim.

El segon aspecte treballat ha girat entorn a la problemàtica que els nostres carrers encara són plens de simbologia feixista. Són nombroses les cases de la nostra comarca on encara es manté la placa del Ministerio de la Vivienda. A més, en algunes poblacions com Fondeguilla i la Vall d’Uixó encara és present l’escut franquista (escut d’Espanya amb l’àguila al darrere). S’hi pot sumar que en la gran majoria de pobles encara apareix a l’entrada de les esglésies la inscripció “A los caídos por Dios y por España”. És per tot aixó que l’AJPB, continuant amb la campanya nacional encetada per la CAJEI, “Subversió per la llibertat”, ha assenyalat l’escut franquista de la Vall d’Uixó i una placa de pedra en un bloc d’edificis de la ciutat de Vila-real.

El jovent defensem el territori!

Fora simbologia feixista dels nostres carrers!

AJPB-CAJEI

Plana Baixa, juny de 2009

Els Països Catalans estan en crisi. Però, què vol dir que hi ha crisi? Abans que el terme es posés de moda, no existia la crisi? Quines són les causes d’aquesta crisi? Quines sortides pot tenir? I, sobretot, podem deixar  la resolució de la crisi en mans dels mateixos sàtrapes i cacics que l’han provocada?

La crisi capitalista no és, per començar, cap fenomen nou per la classe treballadora dels Països Catalans i del món. Encara menys, pel jovent de les capes populars, que duem anys i panys a mercè de les empreses de treball temporal, acceptant feines precàries i eventuals, sense cap mena d’estabilitat. Feines amb sous mísers que no ens permeten ni tan sols somniar amb la nostra lliure emancipació com a persones. La crisi és, a més, una realitat permanent des que el capitalisme assetja i oprimeix els treballadors i treballadores. Una realitat des de la seva fundació. Cada any moren al món milions de persones a causa de la fam i la misèria, i això passa des de fa segles… però llavors, no existia la crisi?

Per les contradiccions que el sistema capitalista suposa, des de la CAJEI volem deixar clares algunes qüestions:

La crisi capitalista mundial existeix des del moment on la major part de la humanitat està desposseïda. On uns pocs privilegiats són els propietaris dels mitjans de producció i, per tant, tenen el dret a decidir sobre nosaltres. I on les joves, dones, immigrants i treballadores en general, hem estat incapaces d’autoorganitzar-nos per planificar un sistema productiu just.

Els capitalistes i governants estan socialitzant les seves pèrdues i mals càlculs. Qui acaba pagant les conseqüències som nosaltres la classe treballadora i dels sectors més desprotegits. No repartien, en canvi, els nombrosos beneficis què obtenien fa uns mesos.

Així, cada cop de forma més accelerada, tant als Països Catalans com a la resta del planeta, es van succeint acomiadaments (més d’un milió als Països Catalans), congelacions de sous, ofertes de treball precari, desnonaments, augment de l’explotació infantil i sobreexplotació laboral, en general,… i, a més, la complicitat entre poder polític econòmic facilita encara més les agressions envers les classes populars i la joventut assalariada.

Davant d’aquesta realitat l’única solució que ens queda és organitzar-nos per defensar els nostres drets.

És imprescindible que les joves, dones i immigrants, els col·lectius més afectats pel capitalisme, fem pinya i ens unim per fer front al sistema econòmic de les crisis. Hem de ser conscients que la nostra explotació com a treballadors, com a classe, com a nació i com a persones, només afavoreix als empresaris i governants. Mentre nosaltres callem, ells s’enriqueixen, es queden els beneficis del nostre esforç i ens fan pagar els plats trencats quan les coses els hi van malament.

El jovent hem de treballar units, avançar en una sola direcció, sortir al carrer aquest primer de maig per començar a construir una alternativa real de caràcter socialista, capaç de posar el teixit productiu dels Països Catalans sota les directrius no d’uns pocs privilegiats, sinó del conjunt de persones que vivim i treballem en aquest territori.

Que la crisi ens agafi organitzats!
El jovent lluitem pel socialisme!

CAJEI, 1 de maig del 2009

Aquesta vesprada vint-i-cinc d’abril han tingut lloc a la ciutat de València una sèrie d’actes convocats per la ‘Campanya 300 anys d’ocupació 300 anys de resistència’ al marc de la diada nacional dels Països Catalans. Aquesta campanya va ser creada fa dos anys per les organitzacions pertanyents al moviment de l’Esquerra Independentista: Endavant, CAJEI, Maulets, SEPC, COS i Alerta Solidària i te com a objectius bàsics promoure el projecte polític d’alliberament social i nacional dels Països Catalans i la recuperació de la memòria històrica del nostre poble. La mobilització de hui, tanmateix, ha estat recolzada per més d’un centenar de col·lectius i entitats de totes les comarques del nostre país.

Aproximadament a les 18:00 una mostra de cultura popular ha donat el tret de sortida al seguit d’actes programats. D’aquesta manera, les colles de dimonis L’Avern d’Alboraia i la Colla de diables de Perpinyà, amb la participació de membres de moltes altres colles d’arreu del país com ara Fem Fredat de la Valldigna o els Socarrats del barri valencià de Campanar, han realitzat a la Plaça Sant Agustí una espectacular mostra pirotècnica. Amb aquesta demostració des de la *Campanya 300 anys *volíem remarcar el nostre rebuig a la directiva europea del foc, la qual retallaria considerablement una de les mostres culturals més arrelades al nostre poble com ara la de l’ús de pirotècnia a les festes populars.

Mitja hora després, una vegada ha clos la mostra de cultura popular, ha donat inici des de la mateixa plaça la tradicional manifestació del 25 d’abril, fita a la qual rememorem la derrota del nostre poble a la batalla d’Almansa, la qual cosa va suposar la fi dels furs que ens regien com a poble i que enguany te com a un dels seus principals eixos els 70 anys de la fi de la guerra civil i la recuperació de la memòria dels nostres lluitadors antifeixistes. Amb una estelada gegant obrint la manifestació, la qual ha estat durant tot el recorregut acompanyada per una altra bandera estelada, una bandera roja simbolitzant la nostra aposta pel socialisme i la solidaritat obrera arreu del món front al model capitalista al qual vivim actualment, i una bandera morada que expressa la lluita de les organitzacions impulsores de la campanya per l’alliberament de gènere. Per aquest mateix motiu, darrere aquestes banderes que han obert la manifestació, la pancarta principal d’aquesta era duta totalment per dones i a ella es podia llegir *25 d’abril, prenem els carrers per la llibertat dels Països Catalans*, lema triat per aquesta mobilització.

Durant la manifestació s’han sentit crits de *Sense València no hi ha independència, 30 anys despres i ací no ha canviat res* o *Contra els seus hereus, la lluita continua.* D’aquesta manera 5000 persones ha recorregut alguns dels principals carrers de València com ara Periodista Azzati, la Plaça de l’Ajuntament, la plaça de la Reina o la de la Mare de Deu, per a anar a finalitzar sota les emblemàtiques Torres de Serrans al voltant de les 20:00, lloc on ha tingut lloc l’acte polític d’aquesta mobilització, el qual ha girat tal i com ja s’ha afirmat al voltant de la memòria històrica de la lluita antifeixista al nostre poble i estructurat a les seues diferents etapes històriques.

Amb les melodies d’un quartet de corda obrint l’acte, la presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià, Empar Salvador, ha tingut unes paraules de record per a tots aquells que van morir durant la Guerra Civil i la postguerra lluitant contra el feixisme i molts dels quals hui dia es troben encara a les fosses comunes del cementiri general de València. Posteriorment ha pres la paraula per relatar la resistència durant l’etapa franquista l’històric militant antifeixista Enric Tàrrega, qui va patir presó durant el franquisme per la seua participació a diversos grups d’esquerres com el Front Marxista Valencià o les primeres CC.OO. de València. Així mateix, va realitzar una gran tasca cultural junt a altres intel·lectuals valencians com Joan Fuster o Sanchis Guarner. Finalment, i amb un retrat de fons de Toni Villasecusa, militant valencià de Terra Lliure i caigut en combat ara fa 25 anys, ha sigut el torn de paraula de Pasqual Soriano, militant revolucionari durant l’etapa de la transició a organitzacions com el PCE (internacionalista) o el PSAN i posteriorment a lluites de caire llibertari, el qual ha recordat aquells anys de lluita i canvi.

Després de que aquestes generacions ens hagen relatat les seues experiències, el militant i sindicalista de l’Esquerra Independentista Gonçal Bravo ha sigut l’encarregat de prendre la paraula en nom de la *Campanya 300 anys d’ocupació 300 anys de resistència.* A més de recordar a totes les persones que donaren el millor de la seu vida en la lluita per la llibertat, Bravo ha denunciat la terrible situació a la qual la irracionalitat capitalista ha conduit a les classes populars i al nostre país: atur, desindustrialització, precarietat, privatizacions, destrucció del nostre territori,… Ha assenyalat que la solució passa per superar el sistema actual i construir una societat socialment justa, on la riquesa estiga repartida i al servei de les necessitats de la població. Per últim ha ressenyat els mals que està fent l’ocupació espanyola al nostre país i per tant ha afirmat com a únic futur possible per al nostre poble, la nostra cultura i la nostra llengua, l’horitzó de la independència dels Països Catalans.

L’acte ha finalitzat amb la interpretació per part de la colla dolçainera de Benimaclet dels nostres himnes nacionals i socials: La muixeranga, els segadors i la internacional.

Més de tres centenars de persones vingudes de diferents comarques del territori, s’han manifestat aquest matí pels carrers de Torrent

(l’Horta Sud) sota el lema “La nostra terra, el nostre poble” en un acte convocat per la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI). Com ja és habitual, la coordinadora juvenil ha irromput un nou 25 d’abril als carrers del País Valencià per clamar contra les agressions lingüístiques, culturals i de classe que pateix el nostre poble d’ençà de la desfeta d’Almansa.

La manifestació ha començat a les 12:00 hores a l’estació de metro de Torrent-Avinguda, situada a l’avinguda del País Valencià, i ha fet camí pel carrer del Mossén Sacra, Plaça Major i carrer del Fra Lluís Amigó. Un dels moments més emotius de la marxa s’ha viscut a l’alçada del monument als llauradors de l’horta, on la CAJEI ha dipositat una corona de llorer amb la inscripció “La CAJEI als nostres llauradors”. Amb el toc de la Muixeranga de fons, el jovent independentista i socialista ha volgut recordar el treball diari dels treballadors i les treballadores del camp valencià, amenaçat pels projectes especulatius que constructores i classe política han fet brotar amb intensitat els darrers anys.

La plaça propera a l’Institut Tirant lo Blanch ha estat l’escenari on s’ha celebrat l’acte polític que ha clos la mobilització. En aquest espai, ha intervingut Pau Alabajos, portaveu del Col•lectiu Safranar, associació torrentina que promou la lluita per la conservació de l’horta de Torrent i que s’encarrega d’organitzar diferents actes de caire cultural i reivindicatiu durant tot l’any. A continuació, ha parlat Àlvar Lloris, membre de l’Assemblea de Joves de l’Horta Sud (L’Aixada). En la seua intervenció, L’Aixada ha reivindicat “la capacitat de l’horta valenciana amb més de mil anys d’existència d’adaptar-se als nous temps i continuar sent productiva i productora dels millors productes del mediterrani”. També s’ha fet una menció especial als 35 treballadors de la comarca (28 de Torrent) que van perdre la vida en l’accident de metro del 2006 i s’ha denunciat que, hores d’ara, el president de la Generalitat Valenciana encara no haja rebut els familiars per donar-los explicacions.

El darrer parlament ha sigut el d’Hèctor Serra, portaveu de la CAJEI al País Valencià, qui ha presentat la generació de joves actual com “la generació de la crisi econòmica, la de la bombolla immobiliària, la dels 700 euros, la que no arriba a eixos 700 euros, la del Pla Bolonya i la de la directiva del retorn d’immigrants”. Tot i això, el portaveu ha contrarestat aquestes paraules tot afirmant que, per aquells motius, el jovent actual és “la generació del canvi i la que ha de conduir cap a la revolta nacional i social”. La CAJEI ha fet un al•legat ferm a favor de la lluita per la independència i el socialisme com a única via per escapar del sotmetiment dels Estats espanyol i francès sobre els Països Catalans i per la dignificació social del poble treballador. En aquest torn de paraula, el portaveu de la CAJEI no ha volgut oblidar els presos i les preses polítiques catalanes, les víctimes de la repressió i el control social imposat per les forces d’ocupació, les lluites per l’alliberament nacional i social d’altres pobles d’arreu del món i les víctimes de violència per raó de sexe i gènere.

S’ha finalitzat l’acte recordant que a la vesprada hi haurà manifestació a València. La CAJEI, com a col·lectiu integrant de la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, hi serà present i activa.

25 d’abril de 2009
Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

Des de l’Assemblea de Joves de la Plana Baixa (AJPB-CAJEI) hem contribuït a la campanya  nacional “Subversió per la llibertat” amb la realització d’un mural al poble de Nules. Trobem que és essencial fer-ho en aquest poble per la imposició de símbols espanyolistes que es remunta al segle XVIII, amb la Guerra de Successió.

Nules va ser dels pocs pobles que es van mantenir fidels a Felip V, de terrible memòria per a tots els Paďsos Catalans. Com a prova d’aquesta fidelitat li va atorgar un nou escut, tot substituint l’anterior i original, amb les quatre barres. Al nou escut imposat per Felip V, i que, intolerablement, encara perdura fins a dia de hui, podem observar les sigles LS (Leal Siempre) i una banda amb la inscripció “La muy leal y fidelísima villa y honor de Nules”.

L’altra època obscura per a la població nulera va ser durant la Guerra Civil, on el poble, convertit en front de batalla, va ser reduït a runes a causa dels bombardejos del bàndol feixista. Una mostra vivent d’aquest fet la trobem en el sistema de búnquers subterranis del subsòl del poble. La repressió contra la població va ser cruenta i humiliant, encarant-se amb situacions quotidianes com l’obligació de les dones dels milicians antifeixistes a rapar-se els cabells i a netejar l’església del poble sota constants vexacions i humiliacions.

Després dels vora quaranta anys d’opressió franquista encara es conserven més de cinquanta plaques del Ministerio de la Vivienda, una creu en commemoració als caiguts franquistes i, escandalosament, a la Plaça Major, una creu amb la inscripció: “José Antonio presente” juntament amb una llista de tots els caiguts feixistes durant la Guerra Civil. Com a conseqüència dels bombardejos, Nules va entrar en el pla de reconstrucció franquista anomenat Regiones devastadas.

El govern municipal actua amb total llibertat imposant a la pedania de Mascarell els colors blau i blanc de l’escut herència de l’imperialisme espanyol, allà on sempre hi havia hagut els colors de la nostra senyera. Aleshores, res podem esperar de la seua actuació respecte dels símbols feixistes que abunden al poble, sols falses promeses en boca d’un partit hereu del feixisme espanyol més ranci.

Entenem que a Nules es vol esborrar la memòria històrica com a població dels Països Catalans i burlar-se descaradament de tots els lluitadors catalans i antifeixistes que lluitaren per la llibertat.

Per tot això, a Nules i a tota la Plana Baixa ens subvertim per la llibertat!

AJPB-CAJEI
Febrer 2009