http://ajovespb.blogspot.com/

Una de les altres fal·làcies del nadal és que tot el món es reuneix per menjar amb la família. Això no és així quan hi ha persones que dormen al carrer, i moltes d’aquestes persones han arribat a aquesta situació arran de l’actual crisi econòmica. També hi ha altres persones que no podran veure la seua família perquè són presos polítics, engarjolats per l’únic “delicte” d’haver lluitat contra l’estat capitalista espanyol, com és el cas de Marina, Laura, el camarada Arenas, o polítics i sindicalistes d’Euskal Herria.

Per això, davant d’aquestes celebracions demanem que ens moderem a l’hora de consumir. Si ho fem, apostem per fer-ho en cooperatives de consum, o en xicotets comerços. Si pots, assisteix a qualsevol marxa de torxes o simplement escriu als presos felicitant-los el nadal o portant-los alguna cosa per menjar, ells t’ho agrairan. I sobretot, cal no oblidar que hem de seguir lluitant per construir uns Països Catalans lliures i socialistes. Per això, per al 2011 l’AJPB-CAJEI et desitja INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME.

Assemblea de Joves de la Plana Baixa-CAJEI
Desembre de 2010

Dissabte va quedar escrita una altra de les pàgines en commemoració de les Normes del 32 gràcies a la manifestació que recorregué els carrers cèntrics de Castelló i que posà punt final al seguit d’actes programats des de l’Esquerra Independentista de la Plana per celebrar aquella fita lingüística i social.

La convocatòria de manifestació comptà amb nombroses adhesions de moviments socials i polítics de Castelló i comarques, com ara l’associació cultural Acció Cultural del País Valencià, o partits polítics com el Bloc Nacionalista Valencià i Iniciativa del Poble Valencià. El resultat van ser centenars de persones que volgueren donar cos a la marxa i fer un crit unànime per la dignificació de la llengua en tots els àmbits. I tot plegat malgrat l’oratge advers i la convocatòria per a la mateixa vesprada d’una altra manifestació en protesta per les reformes laborals.

Els manifestants per les Normes del 32, aplegats a la plaça de la Independència cap a les 18.30 amb una mar d’estelades i senyeres, dedicaren la vesprada del dissabte a fer sentir la seua preocupació per la situació discriminatòria que pateix el valencià en els àmbits educatiu i institucional.

En efecte, encapçalats pel lema “Utilitza la teua llengua, ells no ho faran” –i ajudats de proclames com “El nostre valencià, el català de tots”, “Normes una i no cinquanta-una” o “Menys corrupció, més educació”–, els manifestants van fer ben visibles a la societat castellonenca no només les seues demandes en favor de la normalització plena de la llengua pròpia, sinó també la importància de les Normes com a document normatiu que ja el 1932 treballava en la direcció de la convergència i la màxima unitat possible amb la resta de la llengua catalana –a diferència de l’actuació isolacionista gens innocent duta a terme per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en els nostres dies.

La marxa acabà al carrer Cavallers, concretament davant la Casa Matutano, lloc on el 21 de desembre de fa 78 anys personatges significatius de la cultura valenciana de l’època fixaren la seua signatura al document de les Normes. Un lleu plovisqueig acompanyà la lectura del manifest unitari –en què es denuncià sense embuts i amb xifres objectives la situació de minorització induïda en què es troba el català al País Valencià– i l’actuació de Josep Martí, que cantà una albada basada en la “Cançó del cansat”, d’Ovidi Montllor. Finalment, la interpretació de La Muixeranga clogué l’acte.

El plugim continuà, aparentment inofensiu, fins i tot difícil de percebre a simple vista, però la veritat és que els carrers de Castelló anaven quedant xops a poc a poc. Actualment, així és la lluita per defensar el que, per pura lògica, hauria de ser ja realitat: poder viure en valencià al País Valencià sense haver de demanar-ho ni donar explicacions. Cada crit de denúncia i de batalla per assolir aquest objectiu, com el que es visqué dissabte en la manifestació per les Normes, és un pas petit, però imprescindible per, any rere any, anant forjant un camí de recuperació lingüística que pren forma de manera inexorable i pese a qui li pese. Un pas que dignifica tots els col·lectius i persones implicats. És per això que des de l’EIP donem les gràcies a totes les persones, els col·lectius socials i els partits que mostraren la seua adhesió i implicació en aquella jornada reivindicativa, i els encoratgem a continuar per la senda de la recuperació lingüística i nacional.

Esquerra Independentista de la Plana (EIP)
Castelló de la Plana, Països Catalans
Desembre del 2010

www.eilaplana.cat
ei.laplana@gmail.com

D’això, ja en fa 78 anys, i la commemoració de les Normes, sinònim de fita lingüística i social del català al País Valencià, és motiu de celebració i orgull per part de tots aquells que desitgen aconseguir una llengua pròpia desacomplexada i potent en tots els àmbits d’ús. Més de tres quarts de segle després, però, l’efemèride de les Normes del 32 també és –segueix sent– motiu de reivindicació i de lluita contra la marginació i la desídia que practica el Govern valencià envers la llengua pròpia.

En efecte, és ben palesa la degradació progressiva que està patint el valencià en àmbits d’ús en què, amb la llei a la mà, hauria de gaudir d’una promoció i un impuls totals, com és el cas de l’educació o l’Administració. El PPCV –amb el vistiplau del PSPV– trepitja la legalitat quan li convé i no dubta a fer xixines la dignitat i l’autoestima de milions de valencianoparlants. Encara més, dia sí dia també el PP valencià adoba aquest bandejament del català amb el fals debat onomàstic, en un exercici de cinisme espaterrant. Tot plegat, una estratègia perfectament planificada de castellanització duta a terme pels autoproclamats defensors de la bona valencianitat, això és, regionalista i corcada d’autoodi.

Així, davant les pràctiques lingüicides promogudes pels governants valencians, l’Esquerra Independentista de la Plana (EIP) ha programat una sèrie d’actes per commemorar les Normes del 32 i, alhora, seguir amb la lluita incansable de reivindicació i dignificació del valencià en tots els àmbits. La celebració,  es reparteix entre dos dies.

El 10 de desembre, a les 18.30, Toni Gisbert, coordinador d’ACPV, oferirà una xarrada a la Casa de la Cultura de Castelló sota el títol “Es diu català. L’evolució del conflicte entorn el nom de la llengua” (C/ Antonio Maura, 4). Aquest mateix dia a les 21 tindrà lloc la Festa per la llengua al Casal Popular de Castelló, amb sopar popular i begudes de la terra (C/ d’Amunt,167). El 18 de desembre a les 9.30 el grup excursionista Viarany ha programat una eixida a les Agulles de Santa Àgueda. Finalment, el mateix dia 18 l’EIP clourà l’aniversari de les Normes amb una manifestació que eixirà a les 18.30 des de la plaça de la Independència de Castelló (la Farola) i recorrerà els carrers de la capital de la Plana Alta sota el lema “Utilitza la teua llengua. Ells no ho faran”.

Esquerra Independentista de la Plana (EIP)
Castelló de la Plana, Països Catalans
Desembre del 2010

www.eilaplana.cat
ei.laplana@gmail.com

Pots descarregar-te el manifest ací

Realment el que es més preocupant no són les atrocitats d’un Estat dictatorial com és el de Mohamed VI, sinó la passivitat dels estats europeus i de la comunitat internacional. En aquest sentit, cal destacar sobretot el paper que està jugant l’Estat espanyol en el conflicte, ja que realment és el responsable de l’ocupació il·legal per part del Marroc, com fan prevaler uns interessos econòmics, en la pesca i els fosfats, per davant dels drets humans que contínuament s’estan vulnerant al Sàhara Occidental. Veiem com les declaracions del PSOE sempre són en la línia de defensar una bona relació amb el Marroc, ja que mantenen unes relacions molt lucratives pel que fa a la venda d’armes a les forces d’ocupació. Per això, assenyalem l’Estat espanyol com a col·laborador del genocidi contra el poble sahrauí.

Davant d’aquests successos, des de l’AJPB-CAJEI sols veiem que l’única via per acabar amb el conflicte és la lluita per la independència i el socialisme de la RASD per tots els mitjans, fins a aconseguir-ne l’alliberament total. I al mateix temps estem convençuts que aquest procés d’independència ha d’estar encapçalat per les classes populars, i per això creiem que la classe treballadora del Marroc ha de recolzar ha de donar suport a la lluita per la independència del poble sahrauí per fer front comú i tombar la monarquia dictatorial alauita.

Assemblea de Joves de la Plana Baixa-CAJEI
8 de desembre de 2010

Les línies generals de la xarrada van ser que mitjançant l’estudi de les institucions franquistes al País Valencià es demostra com la guerra civil, més que una batalla política enfront de les diferents faccions, es va tractar d’una guerra social. I més tard, amb la implantació del franquisme, es va demostrar com la burgesia valenciana va aprofitar aquest moment de penúries econòmiques per enriquir-se a costa de les classes  populars i dur a cap un procés d’acumulació de capital que donaria l’impuls necessari per fer el pas a grans empreses. En definitiva, la xarrada ens va demostar que l’actual Estat espanyol està nodrit de la burocràcia feixista.

Assemblea de Joves de la Plana Baixa-CAJEI
23 de novembre de 2010

Dissabte 20 de novembre a les 18:30h
Casal Jaume I de Vila-real (c/ Solades, 10)

En els últims anys s’està portant a terme a les nostres terres un debat sobre la nostra història recent, és a dir, un dels períodes més foscos quant a llibertats nacionals i socials. Sense cap mena de dubte estem parlant de la dictadura feixista del cabdill Francisco Franco. Aquest període va suposar una etapa fosca en la història del País Valencià, on es van utilitzar mètodes repressius contra les classes populars. Així, aquest procés d’implantació del nou règim polític es va fer a les nostres contrades a sang i foc.

Per tot això, des de l’Assemblea de Joves de la Plana Baixa apostem per donar a conèixer aquest període la mà d’un especialista en la matèria. I ho fem enfront de l’intent per part dels addictes d’aquell estat –que encara continuen ocupant llocs de rellevància en la monarquia espanyola postfranquista– d’enterrar la memòria col·lectiva de tots els lluitadors antifeixistes, que van perdre la llibertat i fins i tot la vida.

Enfront del seu oblit, memòria antifeixista.

Assemblea de Joves de la Plana Baixa – CAJEI
10 de novembre de 2010

Més de tres centenars de persones arribades des de diferents punts dels Països Catalans, s’han manifestat aquest matí pels carrers de Vila-real (Plana Baixa) sota el lema “Per la terra i el treball, el jovent per la Independència i el Socialisme”. Aquest ha estat un acte convocat per la CAJEI (Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista) i s’emmarca dins de les jornades del 25 d’Abril, diada per les llibertats nacional i social dels Països Catalans.

La marxa ha començat a les 12:00 hores del migdia a la plaça de la Mayorazga i ha continuat el seu camí per l’avinguda Francesc Tàrrega, avinguda La Murà, avinguda Pius XII, carrer Josep Ramon Batalla i, finalment, plaça Sant Ferran. Durant el recorregut s’ha realitzat, en la plaça de les Llibertats Valencianes, una ofrena floral amb en homenatge als lluitadors i lluitadores catalanes.

A la fi de la manifestació, a la plaça Sant Ferran, ha tingut lloc un acte polític en el que han intervingut diferents ponents vinculats a les lluites locals, comarcals i nacionals. En primer lloc ha parlat Asier Baiona, membre de l’Esquerra Independentista de la Plana, que ha reivindicat la força aglutinadora del treball conjunts dels independentistes catalans. A continuació ha intervingut Clara Franch Miravet, portaveu de l’Assemblea de Joves de la Plana Baixa.En el seu parlament, després de rememorar la repressió a la qual va estar sotmès el poble de Vila-real durant la Guerra de Successió i les fatídiques conseqüències d’aquell carnatge, l’AJPB ha denunciat la precària situació laboral del jovent a la Plana Baixa i ha llançat un missatge d’ànim per a seguir lluitant per la dignitat de classe, per la terra i per la cultura del poble català.

La darrera intervenció  ha estat de la mà d’Itxasne Gorriti, portaveu de la CAJEI al País Valencià, qui ha iniciat el seu discurs refermant els principis de la CAJEI i la força del jovent que lluita per la seua terra i el seu treball arreu dels Països Catalans. Al llarg de la seua intervenció ha denunciat la repressió de l’Estat espanyol i francès sobre el poble català i ha donat suport a les preses polítiques amb el crit: “Marina, Laura, Lola, no esteu soles! Tot Vila-real està amb vosaltres i tots els Països Catalans vos volem a casa!”.

L’acte ha finalitzat amb el toc de la muixeranga i la Internacional Socialista.

25 d’abril de 2010
Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

20.000 PERSONES ES MANIFESTEN PELS PAÏSOS CATALANS A VALÈNCIA

La Diada nacional del País Valencià ha tornat a reunir milers de persones a la ciutat de València, en el que ha estat una de les mobilitzacions més multitudinàries dels últims anys. L’esquerra independentista que havia convocat sota el lema “Som Països Catalans” ha reunit a més de 3000 manifestants rere la seua pancarta que era ben visible i marxava lleugerament separada de la resta de blocs.

Centenars de senyeres estrelades marxaven darrere la pancarta independentista, que estava signada per Endavant (OSAN), Maulets, CAJEI, COS, SEPC i Alerta Solidària, en un manifestació ha transcorregut sense incidents ressenyables en un ambient combatiu entre crits en favor de l’alliberament nacional dels Països Catalans i contra el capitalisme. Un dels moments més espectaculars ha estat l’acció realitzada per militants de l’esquerra independentista a la seu central del BBVA (ubicada al carrer de les Barques) on s’ha realitzat un mural d’uns 8 metres de longitud en el qual es podia llegir “Mort al Capital” i que pretenia denunciar la responsabilitat dels bancs en la creixent precarietat que pateix la classe treballadora al nostre país.

El manifest facilitat per  l’esquerra independentista posava l’accent en la unitat cultural, lingüística, social, nacional,… dels Països Catalans, en la  històrica capacitat de supervivència de la nació a través de la rebel•lió i la desobediència contra l’opressió espanyola i francesa. També assenyalava la necessitat d’avançar en la construcció nacional dels Països Catalans a través de les iniciatives populars i al marge de les institucions autonòmiques/regionals i estatals, donat que aquestes institucions han estat creades per dividir i sotmetre el nostre poble. Així doncs, els independentistes aposten per la Unitat Popular, és a dir la sinèrgia de totes les lluites populars i moviments socials alternatius d’arreu el territori, com a dinamitzadora d’aquest procés de construcció nacional. Una Unitat popular que ha de tindre com a mínims, segons el manifest independentista, el reconeixement dels Països Catalans com a marc nacional, la reivindicació del dret a l’autodeterminació, i la defensa dels interessos de la classe treballadora.

L’esquerra independentista ha declarat que se sent “satisfeta per la capacitat de mobilització demostrada per les classes populars a la Diada del 25 d’Abril d’enguany”, i  ha afegit que “aquesta embranzida popular s’ha de traduir en un increment de la militància independentista” ja que en paraules d’un dels seus portantveus “tots i totes som necessàries en el procés de construccció d’un futur lliure i socialista pels Països Catalans”.

València, Països Catalans, 25 d’abril de 2010
Comissió  de premsa de l’esquerra independentista.

El 25 d’Abril representa en la consciència del nostre poble  una diada de valor incalculable: la commemoració de la derrota d’Almansa i la reivindicació del nostre alliberament nacional i social. No debades, el 25 d’Abril és una diada no reconeguda en cap estatut d’autonomia ni en cap altre text jurídic, la qual cosa converteix aquesta cita en una autèntica mobilització d’origen plenament popular i allunyada de les falses reivindicacions institucionals.

Aquest 25 d’abril, la CAJEI tornem a eixir al carrer.

QUÈ?
Com a joves catalans i treballadors, fem del 25 d’Abril un marc de denúncia contra l’opressió nacional del nostre poble per part dels estats espanyol i francés. Ara més que mai, la classe treballadora, desposseïts de la terra que treballem, hem de rebel·lar-nos contra el sotmetiment de la burgesia que ens ha abocat a la crisi econòmica i demostrar que no permetrem que ningú faça negoci ni amb la nostra terra ni amb el nostre treball. No descansarem fins tornar al poble allò que legítimament li pertany.

QUI?
L’alliberament nacional i social depén de nosaltres i només nosaltres: fornades de joves que, organitzats al seu barri, vila, poble o comarca, esdevinguen l’avantguarda de la lluita al carrer. De les sinergies que s’hi creen, bastirem un contrapoder popular capaç de plantar cara a l’estructura estatal opressora.

QUAN?
Sempre i sense treva. El 25 d’Abril només és una cita al calendari de la nostra lluita, però cal no oblidar que no aconseguirem el nostre objectiu eixint al carrer només aquest dia de forma simbòlica. L’alliberament nacional i social del nostre poble només podrà ser assolit lluitant de manera constant durant tot l’any.

COM?
Organitzant-nos en assemblees de joves o en qualsevol altre projecte de l’entramat social dels Països Catalans. La nostra resposta al carrer ha d’ésser sempre combativa i contundent; de fet, l’agitació i la insubmissió són eines bàsiques sense les quals no podem entendre la nostra lluita.

ON?
A tot arreu. Incidim en l’àmbit laboral perquè, com a treballadors, entenem que vivim oprimits al servei d’una classe burgesa que ens ofega de forma cada vegada més insostenible. També fem arribar el nostre missatge a aules d’escoles, instituts i universitats, plenes de joves sense aspiracions i amb un futur tintat de precarietat. Lluitem amb els nostres companys de classe, de treball… En definitiva, lluitem a cada barri allà on és el jovent dels Països Catalans.

PER QUÈ?
Perquè volem ser persones lliures en una terra lliure i amb un treball digne. Perquè volem estendre la justícia social a tot arreu i perquè volem crear un nou món on el repartiment dels mitjans de producció siga equitatiu i on els pobles tinguen veu i no depenguen dels interessos de cap estat capitalista.

Per això,

per la dignitat,

Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

La cercavila reivindicativa ha començat a les 12:00 de la cantonada del carrer Major amb Pere III a Vila-real, ha recorr

egut els carrers del centre per acabar en la Torremoxa, l’últim vestigi que queden de les muralles i per tant símbol de resistència del poble de Vila-real.
Després a les 14:00 s’ha fet un dinar popular al Casal Jaume I, que està en el carrer Soldades.

El poble de Vila-real, a la comarca de la Plana Baixa, va eixir al carrer per defensar la terra al 1706. Un poble desarmat sense cap tipus d’exercit que els recolzara que va sofrir un càstig exemplar, va ser passada pel ganivet la majoria de la seua població i es va cremar la vila, al igual que Xàtiva, en un intent d’atemorir les possibles resistències del poble català enfront de l’ocupació espanyola.