RESOLUCIONS DE LA III ASSEMBLEA NACIONAL DE LA CAJEI. 7, 8 I 9 DE DESEMBRE DE 2006. SABADELL (VALLÈS OCCIDENTAL).
- Resolucions polítiques en l’àmbit de l’Esquerra Independentista
El passat cap de setmana del 7, 8 i 9 de desembre de 2006, la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) va celebrar la seva III Assemblea Nacional a Sabadell (Vallès Oriental).
Al voltant de 200 militants d’una trentena d’Assemblees de Joves del Principat de Catalunya i del País Valencià van participar dels debats i de les decisions preses durant els tres dies, per tal d’especificar els passos i el treball prioritari que la CAJEI ha de dur a terme durant els propers dos anys.
Així, des de la CAJEI reafirmem la necessitat de seguir estructurant la nostra lluita al voltant de tres objectius estratègics bàsics: la unificació, la independència i la construcció del socialisme als Països Catalans, com aposta política bàsica per acabar amb les cadenes del capitalisme i del patriarcat imposades pels Estats espanyol i francès al nostre poble.
Creiem important fer públiques algunes de les observacions i decisions que hem pres al voltant de l’estat i les relacions en el sí de l’Esquerra Independentista, a les quals hem arribat després de les intenses jornades d’intercanvi i reflexió entre la militància de les Assemblees de Joves de la CAJEI:
- Persisteix la preocupant manca d’un referent juvenil unitari que avanci en determinació cap a la independència i el socialisme des de tots els territoris dels Països Catalans.
- Cal seguir enfortint el moviment a través de l’expansió del nostre projecte (assembleari, local i de base) per tots aquells pobles i barris dels Països Catalans que segueixen mancats d’una realitat organitzativa juvenil de l’Esquerra Independentista. Aquesta és la principal aportació que hem de fer en favor del creixement i consolidació del projecte polític independentista i d’esquerres.
- Serà imprescindible i un acte de responsabilitat política col·lectiva començar a treballar conjuntament amb l’organització juvenil Maulets, com a principal aportació en la construcció d’un futur moviment juvenil català fort, compacte, unitari i referencial per a tot el jovent d’esquerres.
- Els dos sindicats d’estudiants operatius al Països Catalans, l’Alternativa Estel i la CEPC, han fet un gran pas a través del procés de confluència que ha culminat amb el naixement del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Recolzem i participarem en la consolidació del projecte sindical dels estudiants de l’Esquerra Independentista.
- Les organitzacions de l’Esquerra Independentista també estan fent un gran treball amb l’enfortiment d’un altre projecte polític unitari, el de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP), que segueixen creixent i consolidant-se a les diferents viles del nostre país com a referent de la lluita municipalista i popular. Cal assegurar que seguiran treballant sota el timó del treball polític desenvolupat per l’Esquerra Independentista i que ho faran en consonància amb les realitats socials locals.
- Reconeixem la tasca antirepressiva desenvolupada per Alerta Solidària i considerem que aquesta és una eina necessària i molt vàlida per a la defensa dels drets del jovent organitzat víctima de la repressió política, mediàtica i/o policial.
- En el mateix sentit, reconeixem a Rescat com el col·lectiu referent que dedica els seus esforços a la important tasca, humanitària i solidària, de defensar els drets i la dignitat dels i les catalanes segrestades en diferents presons espanyoles pels òrgans repressius de l’Estat.
- En els darrers 5 anys i de les mans de militància independentista, ha sortit al carrer l’únic periòdic popular dels Països Catalans, L’Accent, que serveix i ha de seguir servint com a eina de socialització de la nostra lluita i com a òrgan de comunicació interna entre les diferents realitats organitzatives de l’Esquerra Independentista.
Amb aquesta declaració política, des de la CAJEI no pretenem marcar cap mena de límit d’on comença i acaba l’Esquerra Independentista. Ans al contrari, reconeixem l’existència de molts altres col·lectius locals, regionals o sectorials, als quals instem a seguir donant passos per a la construcció de referents que treballin de forma unitària en favor d’un mateix projecte.
Així mateix, des de la CAJEI instem a les organitzacions polítiques de l’Esquerra Independentista a donar un pas més amb la creació de marcs de debat, primer, i de decisió estratègica, després, per tal d’assegurar la consolidació d’un motor polític fort de l’Esquerra Independentista, capaç de marcar el bon port al qual haurà d’arribar el Moviment Català d’Alliberament Nacional.
- Alliberem espais… Autogestionem la lluita del jovent!
Des de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) assumim la necessitat de traslladar les nostres alternatives als carrers de tots els pobles, viles i barris dels Països Catalans on les Assemblees de Joves desenvolupen el seu treball local.
La coordinació, el treball conjunt i la unió de les forces és la principal arma de la qual ens podem dotar els i les joves catalanes per posar sobre la taula les nostres pròpies propostes, radicalment contraposades al model patriarcal, del màxim benefici i de la uniformització social. Defensarem les nostres idees, les durem a l’oïda del conjunt de joves del país i lluitarem per tirar-les endavant.
Les Assemblees de Joves de la CAJEI estructurarem la lluita juvenil nacional en base a les principals afectacions que patim avui en dia.
- A nivell personal, la joventut veiem cada cop més truncada la possibilitat d’emancipar-nos per culpa de l’elevat preu de l’habitatge. El desregulat mercat immobiliari, les polítiques urbanístiques impulsades des dels ajuntaments, el salvatgisme del màxim benefici i de l’especulació aplicat per les empreses promotores, constructores i immobiliàries, la relació qualitat-preu que s’esdevé i els baixos sous que rebem per les nostres hores de treball, donen lloc a una dramàtica situació que fa entrar en contradicció el suposat dret a un habitatge digne amb els milers d’habitatges buits que encara hi ha als Països Catalans.
- A nivell col·lectiu, les possibilitats dels joves d’autogestionar un espai, de desenvolupar-hi activitats (tallers, actes, relacions socials, etc. ) i, en definitiva, de fer la nostra vida i construir els nostres projectes locals, també es veuen truncades pel preu del sòl i per la manca de polítiques urbanístiques que parteixin de les necessitats individuals i col·lectives de la gent jove.
- Ambdues situacions donen lloc a l’actual model de relacions socials, individualista i competitiu, desarrelat dels nostres contextos més propers i totalment depenent d’una vida en estrès: per les hores que treballem, per la quantitat de diners que destinem a les nostres necessitats bàsiques, per la manca d’espais col·lectius, etc.
- Aquesta conjuntura també dóna lloc a una trista situació de degradació i destrucció del nostre territori, l’interès del qual passa desapercebut quan el benefici empresarial entra en joc. El Tren d’Alta Velocitat o la Línia de Molt Alta Tensió són dos exemples clars de macro-infraestructures, clarament destructives envers el nostre territori i/o insegures per la nostra salut, que han estat contínuament rebutjades per les poblacions afectades i antidemocràticament imposades per les autoritats europees, espanyoles i catalanes i per les grans multinacionals que hi ha al darrera.
- Davant de tot això, des de la CAJEI no només seguirem denunciant la situació i posant nom i cognoms als responsables d’aquesta (institucions, grans empreses, polítics, propietaris, etc. ), sinó que elaborarem la nostra pròpia proposta: dotarem a les institucions de vertaders plans d’actuació juvenil i alliberarem els espais que sigui necessari. En definitiva, contraposarem el dret a la propietat privada dels grans bancs, immobiliàries, constructores i promotores (sobreprotegit legal i il·legalment), al nostre dret individual i col·lectiu a gaudir d’espais dignes, menystingut i trepitjat contínuament.
III Assemblea Nacional
Països Catalans, desembre de 2006
- Subversió per la llibertat
Fora simbologia espanyola i francesa dels nostres carrers
1 – L’actual situació que vivim la joventut catalana està marcada per la cada dia més accentuada divisió en diferenciades classes socials (propietaris vs. treballadors, immigrants vs. autòctons, dones vs. homes, etc.), per la divisió territorial del nostre poble (en diferents comunitats i regions de dos estats diferents) i per la continua explotació dels nostres recursos naturals en benefici d’uns pocs propietaris. Tres factors que estan íntimament lligat entre ells.
2- Se’ns vol fer creure que aquesta és una situació històrica, natural i immutable. Però resulta evident que les situacions immutables no existeixen, que la història canvia i que és precisament el jovent l’estrat social que es dota de noves armes, de noves idees i de noves forces per canviar les coses.
3- Els Estats espanyol i francès són els responsables de l’actual estructura socio-econòmica que vivim (històrica i culturalment patriarcal, identitàriament uniformitzadora i econòmicament liberalitzadora). Ens han extirpat tot el poder d’intervenció a través de les institucions. Les quals, a més, han deixat de representar-nos i actuen en clara consonància amb els interessos de les grans empreses del país i dels poders fàctics que encara regeixen la nostra societat.
4- Els Estats espanyol i francès són, en definitiva, les dues principals eines de dominació a les quals s’han aferrat les classes dominants dels Països Catalans per tal de mantenir els seus privilegis a nivell local i a nivell internacional.
5- Avui en dia, la defensa de la unitat política territorial dels Països Catalans no només ha de ser una reivindicació de justa defensa de la supervivència d’un poble i una cultura amenaçades, sinó que esdevé un dels més efectius atacs a les estructures capitalistes que ens oprimeixen i, per tant, una de les principals armes i aportacions que, com a poble, podem oferir a la lluita anticapitalista munidal.
6- Des de la CAJEI assumim, de nou, el repte de seguir treballant per evidenciar la realitat, històrica i actual, de les estructures opressives que representen els Estats espanyol i francès. Seguirem treballant per enderrocar l’estat de les autonomies i el centralisme xovinista. Farem desaparèixer tota la simbologia imperialista i insultant que roman als nostres carrers intentant assimilar-nos com a poble.
Ni França Ni Espanya
Als Països Catalans, construïm el Socialisme!
Països Catalans, desembre de 2006
