Construïm relacions lliures de violència

El 25 de novembre va ser declarat Dia Internacional Contra la Violència cap a la dones, en la primera Trobada Feminista de Llatinoamèrica i del Carib celebrat a Bogotà (Colòmbia) al juliol de 1981. En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere a l’àmbit domèstic, la violació i l’assetjament sexual per part dels Estats, incloent la tortura i els abusos soferts per presoneres polítiques. Es va triar aquest dia per a commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Pàtria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 a mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer en el fons d’un precipici. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana aquestes dones han simbolitzat històricament la lluita i la resistència.

Per tot això, des de l’AJPB-CAJEI hem preparat un seguit d’actes per a recordar als veïns de la Plana Baixa que a dia d’avui moltes dones són maltractades, tant física com psicològicament, per la seva parella, pels seus companys de treball o pel conjunt de la societat.

Aquests actes tindran lloc el 28 de novembre al Casal Jaume I de Vila-real. Començarà la jornada a les 19h amb l’anàlisi crític : “Per què la violència sexista?” on s’explicarà, primerament, perquè apareix la violència sexista i com, per a passar a realitzar un debat entre els assistents. Tot seguit, es procedirà a realitzar un sopar de pa i porta, on us oferirem beguda i alguna cosa de picar (no oblideu portar el vostre entrepà). Per a finalitzar, es projectarà la pel·lícula “Te doy mis ojos” on la directora Icíar Bollaín intentarà reflexionar sobre què és el que provoca que en una parella hi hagi una situació de violència.

Construïm relacions lliures de violència!

El jovent defensa el territori. Pujada al Castell de Castro.

El proper dissabte 27 de juny, l’Assemblea de Joves de la Plana Baixa (AJPB-CAJEI) ha organitzat una pujada al Castell de Castro. Aquest acte s’emmarca dins la campanya nacional de la CAJEI “El jovent defensa el territori”.

El Castell de Castro, situat en el terme de Fondeguilla, forma part de la Serra d’Espadà, i el seu emplaçament es troba aturonat al cim del mateix nom a 787 metres sobre el nivell del mar, i domina un camp visual impressionant que abasta des de les Agulles de Santa Àgueda a Benicàssim fins al Cap de Cullera, des de Penyagolosa fins els Columbrets.

Amb aquesta pujada es pretén conscienciar als pobles i ciutadans de la Plana Baixa de la necessitat de conservar paratges tant importants per a la salut mediambiental de la nostra zona. Segur que en la memòria dels nostres veïns encara és present el gran nombre d’incendis forestals, una mitjana d’11 a l’any, que ha patit aquest paratge natural de la Serra d’Espadà.

Des de l’assemblea es recomana portar per a la pujada una gorra o barret a fi de protegir-se dels raigs solars, abundant aigua encara que, a la font de la Penyeta, es podran reomplir les ampolles, alguna peça de fruita, esmorzar i dinar i, com no, un bon calcer per a fer la pujada més còmoda.

Si esteu interessats a participar en aquesta iniciativa, recordeu d’enviar-nos un correu a l’adreça ajovespb@cajei.cat

Programació:

9 hores -> Trobada en la Plaça Nova (Fondeguilla).

9.30 hores -> Inici de la pujada.

10.30 hores -> Esmorzar en la font de la Penyeta.

12.30 hores -> Arribada al castell i acte polític.

13 hores -> Dinar.

15 hores -> Tornada al poble i jocs populars.

8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

ACTES COMARCALS

Per tal de commemorar el dia de la dona, 8 de març, l’Assemblea de Joves de la Plana Baixa organitzem els següents actes:

Divendres,  6 de març a 19.30h, Casal Jaume I de Vila-real:
Projecció del documental “La sal de la tierra”.

En acabar, sopar de pa i porta i begudes a preus populars.

A més a més, es reobrirà l’exposició “8 de març, 8 dones lluitadores”, que es podrà gaudir durant el mes d’abril al Casal Jaume I de la Vall d’Uixó.

Us hi esperem!

Assemblea de Joves de la Plana Baixa – CAJEI

ACTES NACIONALS

8 de març: el patriarcat, com el capitalisme, no se’l refunda, se’l combat!Cada 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, el jovent català i l’Esquerra Independentista  remarquem les greus injustícies que se’ns imposen amb les desigualtats de gènere propiciades pel patriarcat i pel sistema capitalista.

Enguany no és cap excepció. No només hem de tornar a denunciar-ho, sinó que a més a més hem de posar èmfasi en l’aprofundiment d’aquesta situació, dins el marc de la crisi capitalista actual. La crisi, no ho podem negar, afecta el conjunt de la societat d’una manera clara, però s’acarnissa especialment en les dones, històricament relegades pel poder a un paper molt més vulnerable i a unes condicions laborals molt més precàries. És aquesta crisi, per tant, tot un repte per a totes les dones, i en la nostra lluita contra l’opressió sexual no podem deixar d’adreçar-nos al conjunt de dones joves de les classes populars dels Països Catalans per llançar un crit de rebel·lia en aquesta nova Diada del 8 de març.

Sense caure en l’oportunisme del “feminisme institucional” ni en el victimisme del discurs oficial, aquest 8 de març de 2009, Dia Internacional de la Dona Treballadora, hem de començar a bastir una resposta capaç de fer sentir la ràbia que sentim davant aquesta misèria.
Motius no en falten. Ací en van alguns:

ÀMBIT DOMÈSTIC
En època de penúria econòmica, les primeres despeses de les que es prescindeix a una llar són aquelles relacionades amb el treball reproductiu (la crua de l’habitatge, dels nins i nines, de persones majors, etc.), que es carrega sobre les esquenes de la dona i aquesta comença a doblar la jornada laboral sense rebre cap retribució. Aquest augment d’hores dedicades al treball domèstic pot afectar també l’àmbit laboral de la dona, ja que cada cop més dones joves ens veiem obligades a buscar feina en horaris i condicions laborals impossibles.

ÀMBIT LABORAL
Les dades indiquen que l’atur juvenil en les dones és acusadament alt. La crisi ha evidenciat que hi ha un nombre major d’acomiadaments en les dones, malgrat que els sectors productius més afectats per la recessió econòmica, la construcció i la indústria de l’automòbil, són sectors amb un percentatge major d’homes treballant-hi. També les dones unflem accentuadament les dades de l’economia submergida. I, per si fóra poc, som les dones les més afectades per la temporalització del treball. Tot plegat representa una desigualtat a gran escala que es perpetua a mentre el patriarcat segueix regint les nostres vides. Amb la crisi de fons, doncs, les desigualtats són encara més evidents i preocupants.

ÀMBIT SOCIAL
Si a casa les primeres retallades per afrontar la crisi impliquen les feines tradicionalment adjudicades a la dona, en l’àmbit polític les primeres retallades de pressupostos s’apliquen també sobre les polítiques socials adreçades a la millora dels drets i el benestar de les dones. D’aquesta manera, l’autonomia de les dones queda perjudicada, i lluny d’avançar cap a la igualtat de gènere, es retrocedeix perillosament i s’aguditzen els biaixos i els desnivells polítics. La feminització de la immigració és també molt preocupant, ja que indica que moltes dones nouvingudes estan passant ara per moments duríssims, essent les joves immigrants les més maltractades per aquesta. I també en aquesta conjuntura se segueix negant el dret al propi cos a les dones, amb realitats tan violentes com la de mantenir l’avortament penalitzat.

Siga en l’àmbit que siga, el patriarcat s’imposa descaradament. Aquest 8 de març, i en la lluita del dia a dia, des de la CAJEI denunciem sense concessions la classe política per la seua hipocresia i per la seua incompetència davant les qüestions que ens afecten com a dones, joves i treballadores: discriminacions per raó de sexe i gènere, imposició de la família tradicional (heterosexual i patriarcal), cultura sexista de l’Estat, l’Església i l’educació, la violència masclista, la divisió al treball…

Superar aquesta crisi capitalista passa per dinamitar l’actual sistema en què s’empara el patriarcat. I això només ho aconseguirem plantant cara sense por ni renúncies a les embranzides sexistes des de tots els fronts. Treballem i lluitem per la dignitat de les dones!

Treballem i lluitem per la dignitat del jovent!

El patriarcat, com el capitalisme, no se’l refunda, se’l combat!

Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

303é. Aniversari de l’incendi de Vila-real

Un any més, les militants i simpatitzants de l’Esquerrra Independentista comarcal, agrupats en la campanya dels “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, eixim al carrer en commemoració de l’incendi de Vila-real, per a retre homenatge als nostres heròics avantpassats.

El 12 de gener de 1706 representa, tot i el tràgic desenllaç d’aquella jornada, una de les pàgines més brillants de la història de Vila-real; i les vila-realenques d’avui dia podem estar ben orgulloses de la gesta dels nostres avis, els quals únicament van poder ser derrotats mitjançant la més miserable de les traïcions…

Repassem un poc la història: el Conde de las Torres, un altre “dimoni emplomat” i “incendiari malabava”, volia fer-se perdonar antigues vel·leitats austriacistes i va suposar que les convulsions creades per la revolta antisenyorial dels maulets li facilitarien guanyar el Regne de València per a la causa borbònica; però, veient que els únics resultats de la seua ràtzia eren sengles fracassos a Peníscola i Sant Mateu, i adonant-se’n del perill que corria la seua reputació, necessitava urgentment un triomf fàcil i va elegir com a víctima de la seua venjança el nostre poble (que es trobava indefens, sense guarnició militar i sense més protecció que la fèrria voluntat de resistència exhibida pels seus habitants). Això no obstant, després de tot un dia d’incessant combat, en el qual ancians i dones es van batre amb el mateix coratge i efectivitat que els joves miquelets, l’exèrcit castellà –a pesar de gaudir d’una aclaparadora superioritat– només va poder doblegar l’acarnissada defensa dels vilatans valent-se d’un deshonrós ardit: pretextant raons humanitàries (que els seus ferits pogueren rebre millor atenció mèdica) va aconseguir que li obrírem  les portes de la vila i –ai!– va desencadenar un espantós carnatge… Més de 300 morts i uns 200 presoners (és a dir, una quarta part del cens de l’època), a més de l’“universal incendi”, provocat de forma absolutament gratuïta quan ja havien acabat la batalla i el saqueig, és el balanç d’aquella trista acció, que havia de servir de “general escarmiento” per a tot el país: després d’“el desgraciat cas de Vila-real” totes les viles austriacistes ja sabien què podien esperar del Borbó.

No es tracta de remoure “fantasmes del passat”, ni de “contar batalletes” que ja no li interessen gairebé a ningú; però, si aspirem a decidir el nostre propi futur i a viure com a persones lliures en una terra lliure, hem de mostrar-nos dignes de la nostra herència i, cridant –com feien aquells camperols– “ni Espanya ni França, sinó visca la terra i muyra malgovern”, continuar rebel·lant-nos contra totes les injustícies i contra totes les imposicions: ocupació borbònica, ocupació franquista, pseudodemocràcia… 303 anys despres continuem lluitant per la llibertat!

VILA-REAL: SOCARRADA, PERÒ NO VENÇUDA

 

Dissabte 17 de gener, a les 12 hores, concentració davant la placa d’“homenatge als defensors de la vila” que hi ha al C/ Major Sant Jaume, cantonada amb el C/ Pere III

 

 

75+1 aniversari de les normes de Castelló

Un any més, la jove Esquerra Independentista de la ciutat de Castelló i de les altres viles de les comarques de la Plana ens hem aplegat per a commemorar (pràcticament en solitari, com sempre) el protocolari acte d’adhesió col·lectiva a unes “Bases d’Unificació Ortogràfica” que, apadrinades per la Societat Castellonenca de Cultura, va tenir lloc ací mateix un –llunyà en el temps, però proper en l’esperit– 21 de desembre de 1932.

 

Les “Normes de Castelló” (nom amb què és coneguda popularment aquesta efemèride) no són més que l’adaptació de la normativització fabriana a la nostra varietat regional de la llengua catalana; però, en una situació sociopolítica tan absurda com l’autoodi que patim al País Valencià, un gest tan normal i lògic com el que van protagonitzar els nostres erudits, escriptors i editors de fa setanta-sis anys ha esdevingut d’una transcendència cabdal i, així, aquella acceptació voluntària de l’autoritat filològica de l’Institut d’Estudis Catalans s’ha convertit en el reconeixement oficial de la unitat de la llengua més important de la nostra història recent i, per tant, en un símbol que cal preservar i popularitzar.

 

Un símbol de la unitat de la llengua catalana i un símbol, també, de l’envejable dinamisme cultural que llavors tenia la ciutat de Castelló, considerada pel monoverí Azorín com “la capital cultural del país”: per això, la revista “Taula de Lletres Valencianes” (a qui devem la crida –”als escriptors valencians i a les publicacions valencianes”– que hauria de permetre arribar a una unificació ortogràfica acceptable per a tothom i superar l’estat caòtic en què es trobava la nostra llengua) va proposar la nostra capital comarcal com a “marc incomparable” de l’aplec unificador; per això, la Societat Castellonenca de Cultura (i amb ella, patriotes del pes de Salvador Guinot, Gaetà Huguet o Àngel Sánchez Gozalbo) va ser, per raó sobretot del respecte de què gaudia en tots els sectors del valencianisme, la “cara pública” del projecte i la responsable de redactar les bases normatives.

 

Com a exemple de la diferent consciència lingüística que es tenia a Castelló i a València, cal recordar que la Societat Castellonenca de Cultura considerava innecessari aquest projecte, perquè ja havia acceptat de ple les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans; però, davant de les reticències valencianes a acceptar el fabrisme, es va sumar de forma entusiasta considerant que –malgrat tot– podia ser positiu, si servia per a dignificar la llengua i, a poc a poc, anar acostant-la a l’estàndard nacional… En paraules d’Àngel Sánchez Gozalbo (en una carta a Carles Salvador, datada el 25 d’octubre de 1932): “[el projecte de regles ortogràfiques transaccionals] suposa un retrocés per a la Societat Castellonenca de Cultura, que ha acceptat de ple les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans; però nosaltres estem decidits a no discordar i a sumar-nos a la majoria per bé de la llengua. Ara bé, en tot lo que siguen obres d’alta investigació nosaltres seguirem les Normes de l’Institut […]. Jo crec que no devem perdre de vista el dia que sigam tots uns els habitadors de les terres de llengua catalana […]. És llastimós que no vullguen aprendre la llengua en lo de Pompeu, però poc a poc farem que així siga”.

 

Però que l’eufòria pel record de pretèrites glòries no ens porte a ser ingènuament optimistes: la situació en què es troba el català al País Valencià segurament és la pitjor de la seua història.

 

No ens enganyem, el català al País Valencià està sofrint les pitjors amenaces i agressions des de fa molt de temps. El govern valencià en les seves campanyes com ‘El valencià, clar que sí’ i ‘En valencià naturalment’ només són burles a la nostra llengua i només fa falta observar l’actual imposició de la matèria de Ciutadania en anglès, que per si fora poc que el govern del PSOE la imposa, el govern valencià l’ha de boicotejar i donar-la en anglès, indignant. Una altra ferida que ha rebut la nostra llengua és la del tancament de la emissió de TV3 al País Valencià, on ja està afectada la ciutat d’ Alacant, i properament Castelló i València, encara que per ara fan creure que no. L’únic que ens queda, es posar Canal 9 i veure una estona de que parla el senyor Paco Camps…

 

Només n’hi ha una alternativa per aconseguir normalitzar la llengua a tots els Països Catalans, conscienciar al màxim els ciutadans sobre la importància de la nostra llengua i de la força que podem fer com a consumidors d’esta. Hem d’entendre també que no podem normalitzar la llengua dins d’un Estat que no vol que ho fem i dia a dia està agredint-la.

 

Així que per la nostra terra, per la nostra cultura i per la nostra llengua, prenem el carrer per fer-nos escoltar, per fer sentir a la gent que no estem morts. Parlem català al País Valencià i ni res ni ningú ens farà canviar.

 

Visca la terra!

 

CONSTRUÏM EL SOMNI: INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME

El País Valencià commemora una nova diada del 9 d’octubre amb un rerefons polític complex. Els darrers anys, hem sigut testimonis d’algunes de les provocacions i preses de pèl més barroeres orquestrades pels polítics valencians i espanyols. A la “reforma” de l’Estatut cal sumar-hi la pèssima gestió econòmica que s’ha fet des de les institucions dirigides per la classe política, o la nul•la empenta per preservar el nostre patrimoni paisatgístic, que ha quedat malmès per les polítiques especulatives del Govern i les constructores. Per si fóra poc, i arran d’aquestes males pràctiques, se’ns presenta un nou horitzó amb una etapa econòmica on les dificultats del poble treballador s’agreugen sobre manera. La situació de joves, dones i immigrants pengen ara d’un fil.

Per això, cal que aprofitem aquest 9 d’octubre per intensificar el nostre crit de lluita i evidenciar la conflictivitat social. El jovent independentista i socialista dels Països Catalans eixirem al carrer amb el convenciment que només la lluita ens portarà a una vertadera eixida de tot allò que ens oprimeix. Una eixida d’Espanya i França, on des de fa més de 300 anys restem sota els seus interessos culturals, econòmics, polítics i estratègics. Una eixida del capitalisme, un sistema que s’esquerda cada cop amb més intensitat i que no és capaç d’assegurar al poble treballador la seua dignificació social. I una eixida de la croada feixista que s’escampa per tot el món a través de lleis i normatives que atempten contra els drets i la dignitat de les persones. Al País Valencià, no només hem de conviure amb tota la simbologia espanyola recordant-nos cada dia on estem, sinó que a més a més hem de veure com els partits d’extrema dreta ixen al carrer amb total impunitat i amb el consentiment gratuït de les institucions públiques.

De res serveix lamentar-se ni resignar-s’hi. I molt menys llançar a l’aire discursos possibilistes o falses promeses electorals que mai no arribaran. El jovent del nostre país hem de fer un pas més enllà i, amb empenta i visió de futur, bastir una resposta ferma, capaç de despertar les consciències del poble treballador català. No serem nosaltres els que ens tapem sota unes sigles que amaguen vots i interessos personalistes, ni els que ens venguem al millor postor per aparèixer en l’escena mediàtica. La CAJEI, aquest 9 d’octubre, alcem la veu ben fort, com sempre hem fet, per dir que el combat segueix en peu i que no retrocedirem en la nostra proposta per ensorrar les desigualtats, l’opressió nacional, el racisme i el feixisme.

Joves, els vostres barris criden els vostres noms..
Construïm el somni, construïm uns Països Catalans lliures i socialistes!

CAJEI (Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista)

www.cajei.cat

—-

CONVOCATÒRIA

Manifestació
18:00h
C/Guillem de Castro amb C/Hospital

8 de març. Dona perquè m’ha tocat. Rebel perquè m’han obligat

Des de l’Assemblea de Joves de la Plana Baixa (AJPB-CAJEI) volem celebrar aquest 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, amb un seguit d’actes:

Exposició del 7 al 31 de març al Casal Jaume I de Vila-real: 8 de març, 8 dones lluitadores a recordar.

En aquesta exposició recordem Maria Mercè Marçal, Angela Davis, Gioconda Belli, Meena, Moufida Tlatli, Virginia Wolf, Simone de Beauvoir i Flora Tristan. Les recordem per la seua lluita vital sense descans des de diversos fronts i en distintes èpoques i contexts. Les recordem perquè són el ciment que ens fa plantar cara als polítics conservadors hipòcrites que també celebren la diada, als rols que ens imposa la societat que condueixen sense excepció a la discriminació laboral, a les diferències de sou, a la infravaloració de les tasques domèstiques, als contractes-fem en raó de la maternitat, a la venda del cos i la sexualitat com a mitjà d’explotació capitalista i a una llarga llista que se’n deriva, tot destacant-ne la violència masclista que en els últims anys, omplint portades i telenotícies, evidencia el problema estructural que sofrim.

 

El dissabte 8 de març en Vila-real hi haurà una concentració a les 18h en el carrer Major cantonada amb Pere III (Carlistes). Tot seguit, a les 19.30h concert en el casal Jaume I, de la mateixa localitat, amb els grups “9 de trinka” i “Almorranes Garrapinyaes”.

 

 

Assemblea de Joves de la Plana Baixa – CAJEI, març 2008

 

Presentació oficial de l’Assemblea de Joves de la Plana Baixa, 24 de març

L’Assemblea de Joves de la Plana Baixa (AJPB) va ser creada amb el nom de Assemblea de Joves de Vila-real. Després d’uns mesos d’activitat arriba el dia de la presentació oficial.

La presentació tindrà lloc al Casal Jaume I de Vila-real, el dia 24 de març de 2007.

Començarem la vesprada a les 19h amb concerts d’Almorranes Garrapinyaes i de Nummen. Tot seguit, tindrà lloc la roda de premsa de presentació amb la presència del portaveu de la CAJEI del País Valencià, Hèctor Serra, i membres de l’AJPB. En acabar, soparem amb un bon entrepà i una cerveseta. Acabarem la nit amb servei de barra, musiqueta i bon ambient.

Dia de la dona a Vila-real: acte “N’hi ha prou amb ser dona”

“Perquè no has de demostrar més pel fet de ser dona. Perquè només amb això ja ha de ser prou en tots el àmbits. Ni més ni menys: dona. No cal més.”

Aquest divendres, 9 de març, tindrà lloc a Vila-real un acte de reivindicació relacionat amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Som conscients que, tot i celebrar aquest acte l’endemà de la data oficial, no ens estem equivocant: cada dia és un bon dia per reivindicar els mateixos drets per a les dones i per als homes, recordar la lluita feminista i intentar canviar aquesta problemàtica de soca-rel. Durant l’acte recorrerem el Carrer Major darrere d’una pancarta, repartirem octavetes i llegirem un manifest. Agrairem, també, que si toqueu algun instrument tradicional el porteu per fer una miqueta d’ambient i gresca.

Per tot això, convoquem una concentració reivindicativa aquest divendres, 9 de març, a Vila-real, a l’encreuament entre el Carrer Major i el Carrer Pere III a les 17.30h.

Per tot això, convoquem una concentració reivindicativa aquest divendres, 9 de març, a Vila-real , a l’encreuament entre el Carrer Major i el Carrer Pere III a les 17.30h.

«L’home més oprimit pot oprimir un altre ésser, que és la seua esposa. La dona és el proletari del mateix proletari».

Flora Tristán (1803-1844)

2a Exposició a la memòria dels herois oblidats de la SGM – Betxí

Des de l’Assemblea de Joves de Vila-real, volem anunciar la II Exposició a la memòria dels herois oblidats de la SGM que tindrà lloc dia 16 de setembre a Betxí, dintre el marc de les Festes Majors del poble. Començarà aproximadament a les 18 hores.