Davant els fets ocorreguts la setmana passada on, malauradament, la ponent de l’anàlisi crític: “Per què la violència de gènere?” va sofrir un accident molt greu, els actes preparats en motiu del 25 de novembre s’han modificat reduint-se a la vídeo projecció de la pel·lícula “Te doy mis ojos” i al sopar de pa i porta.

Des de l’Assemblea de Joves de la Plana Baixa – CAJEI donem tot el nostre suport a la companya accidentada i a la seua família en aquests moments tan difícils per a ells i els desitgem una ràpida recuperació sense cap tipus de seqüela.

23 de novembre de 2009, Plana Baixa

A la diada espanyolista del 12 d’octubre d’aquest any, més coneguda com a “Dia de la Hispanidad”, res no ha canviat. Com tots els anys, el nacionalisme i feixisme espanyol es vesteixen de gal•la per celebrar i enaltir un dels genocidis més grans que ha patit la humanitat, i en concret l’Amèrica Llatina, i que va provocar l’esvaniment de nombroses civilitzacions i cultures, la mort de milions d’aborígens i en definitiva la imposició de la cultura invasora.

Durant aquest dia haurem de veure com, un any més, certs grupuscles d’extrema dreta, de feixistes i neonazis, ixen al carrer, amb el suport, protecció i tolerància de les institucions públiques dels Països Catalans i de l’Estat espanyol, per fer patent la pròpia ideologia amb la seua simbologia feixista i els seus crits homòfobs, sexistes i racistes.

Però això no ens sorprén, perquè el caràcter antidemocràtic de l’Estat espanyol ja ens el coneixem. Els carrers ens recorden cada dia on estem lligats, a través de la supervivència de la simbologia franquista i impositiva (plaques del Ministerio de la Vivienda franquista, estàtues d’homenatge als artífexs del franquisme, banderes espanyoles pre i constitucionals…). Les detencions a companyes antifeixistes també ens recorden el caràcter autoritari de les forces d’ocupació. I la il•legalització d’idees, organitzacions i partits no amaguen eixe tarannà censurador de l’Estat espanyol. Malauradament, tampoc no es pot oblidar la gent que ha pagat amb la mort aquest ambient de permissivitat del feixisme a l’espai públic. Tothom porta al cor Carlos Palomino, Josep Maria Isanta, Guillem Agulló…

Mentrestant, arreu dels Països Catalans, les organitzacions i grups antifeixistes seguim treballant dia a dia per eradicar el càncer espanyolista i les deixalles del franquisme. Per aquest fet, el jovent independentista i socialista continuem combatent de forma contundent i amb totes les nostre eines per conscienciar el poble treballador de la vertadera naturalesa d’aquesta gent i per fer-la fora del nostre país i d’arreu del món sense cap tipus de remordiment.

El 12 d’octubre consisteix, en definitiva, en una celebració dels contravalors (racisme, xenofòbia, imperialisme espanyol…),una celebració feixista i autoritària que no podem acceptar i contra la qual el jovent hem de de fer front.

Front al feixisme, combat i resposta!

Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

Aquest 9 d’octubre la CAJEI torna a reivindicar la catalanitat de València i del País Valencià. Ací estem, tot i les contínues agressions imperialistes que rebem des dels estats espanyol i francés. No és casual l’especial violència perpetrada contra el País Valencià: aquest ha estat històricament terra de subversions de les classes populars i això ha obligat l’Estat espanyol, amb la complicitat de la burgesia catalana, de posar-nos en el punt de mira i castigar-nos “exemplarment”.

Les exacerbades provocacions de caire feixista i capitalista que hem patit són diverses i cada vegada més agressives: una transició política que ha portat l’Estat Espanyol a un sistema on la paraula “democràcia” resulta un eufemisme gairebé irònic; una constant reproducció de l’extrema dreta al nostre país tant dins com fora de les institucions; un retrocés en la normalització de la nostra llengua en àmbits tan fonamentals com l’educatiu –aquest any més de 100.000 infants s’han quedat sense poder elegir el valencià com a llengua en la qual se’ls hi impartisquen classes- o tan mediàtics com els mitjans de comunicació -cada vegada més controlats política i ideològicament-; una destrucció massiva dels nostres territoris i paisatges; una forta especulació duta a terme per Govern i constructores a molts espais dels nostres pobles i ciutats; una perpetuació al poder d’un partit reaccionari, ultradretà i profundament anticatalanista com és el Partit Popular; una precarització de les condicions de vida de treballadors i estudiants -amb especial incidència pel jovent degut al desbordament de l’atur juvenil i l’EEES que comença a imposar-se a les nostres universitats- fruit de l’extensió d’un sistema capitalista caduc que intenta sobreviure a base de retallar els drets de les classes populars amb violència, mentides, censura, falses promeses i, en última instància, dures repressions contra el jovent que alça la veu per protestar.

Aquests són alguns dels exemples de la seua democràcia: brutes estratègies que tracten d’estendre el pessimisme del poble català respecte al canvi social i polític; agressions que intenten, sense èxit, adormir la flama de la nostra lluita diària als carrers, la lluita subversiva del jovent català per l’alliberament social i nacional del nostre poble.

Però els opressors sovint obliden que les seues provocacions no queden sense resposta. No ens és útil restar immòbils mentre la nostra dignitat com a poble treballador és violada una i altra vegada i a sobre en som conscients. A poc a poc van sorgint i solidificant-se molts projectes que estan aconseguint frenar els devastadors efectes del capitalisme i de la violència feixista i espanyolista. Mentre intenten retallar el català a les aules, són molts els voluntaris que fan jornades per la llengua i s’esforcen per fer-la arribar als immigrants, i és molta la cultura en forma de música, teatre o literatura que es fa en la nostra llengua, que la dóna a conéixer i que mostra a la societat que aquesta no morirà mentre s’utilitze.

Alhora que es perpetren repressions contra els nostres activistes, creix la nostra solidaritat i es referma la nostra lluita amb més contundència. Mentre s’especula amb els nostres espais, el jovent els alliberem i els aprofitem per crear-hi projectes alternatius, Ateneus Populars, casals, centres socials okupats o autogestionats, etc. Si bé se’ns denigra com a classe treballadora, se’ns retallen els drets laborals i se’ns ofega amb els ERO, el jovent responem al carrer deixant palés el nostre convenciment de que la crisi no és una mera ”època de vaques flaques” passatgera sinó una característica inherent del sistema capitalista.

El jovent hem de palesar que no volem ni falses esperances ni demagògia provinent de partits, organitzacions i sindicats que saben jugar en un o altre bàndol segons els hi convé -ja siga per aconseguir uns pocs miserables vots més, ja per interessos particulars-. Sabem que sols una organització forta amb una òptima base de treball i de coordinació local i comarcal pot bastir una estratègia amb mires a assolir de debó els nostres objectius sense conformar-nos amb ridícules concessions que ens acontenten relativament i que ens mantinguen callats. Sabem que com més contundents siguem en la nostra resposta, més s’estendrà la consciència de poble i de classe. No podem actuar amb indiferència. Cal unir-se a la lluita. Conformar-se o rebel•lar-se. Seguir el corrent o aturar-lo. Posar l’altra galta o defensar la pròpia dignitat. Callar… o cridar. Nosaltres elegim.

I la CAJEI elegeix INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME.

Organitzar-se per lluitar i lluitar per vèncer.

Amb les nostres mans, el nostre futur…

Visquen els Països Catalans lliures i socialistes!

Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

Els Països Catalans estan en crisi. Però, què vol dir que hi ha crisi? Abans que el terme es posés de moda, no existia la crisi? Quines són les causes d’aquesta crisi? Quines sortides pot tenir? I, sobretot, podem deixar  la resolució de la crisi en mans dels mateixos sàtrapes i cacics que l’han provocada?

La crisi capitalista no és, per començar, cap fenomen nou per la classe treballadora dels Països Catalans i del món. Encara menys, pel jovent de les capes populars, que duem anys i panys a mercè de les empreses de treball temporal, acceptant feines precàries i eventuals, sense cap mena d’estabilitat. Feines amb sous mísers que no ens permeten ni tan sols somniar amb la nostra lliure emancipació com a persones. La crisi és, a més, una realitat permanent des que el capitalisme assetja i oprimeix els treballadors i treballadores. Una realitat des de la seva fundació. Cada any moren al món milions de persones a causa de la fam i la misèria, i això passa des de fa segles… però llavors, no existia la crisi?

Per les contradiccions que el sistema capitalista suposa, des de la CAJEI volem deixar clares algunes qüestions:

La crisi capitalista mundial existeix des del moment on la major part de la humanitat està desposseïda. On uns pocs privilegiats són els propietaris dels mitjans de producció i, per tant, tenen el dret a decidir sobre nosaltres. I on les joves, dones, immigrants i treballadores en general, hem estat incapaces d’autoorganitzar-nos per planificar un sistema productiu just.

Els capitalistes i governants estan socialitzant les seves pèrdues i mals càlculs. Qui acaba pagant les conseqüències som nosaltres la classe treballadora i dels sectors més desprotegits. No repartien, en canvi, els nombrosos beneficis què obtenien fa uns mesos.

Així, cada cop de forma més accelerada, tant als Països Catalans com a la resta del planeta, es van succeint acomiadaments (més d’un milió als Països Catalans), congelacions de sous, ofertes de treball precari, desnonaments, augment de l’explotació infantil i sobreexplotació laboral, en general,… i, a més, la complicitat entre poder polític econòmic facilita encara més les agressions envers les classes populars i la joventut assalariada.

Davant d’aquesta realitat l’única solució que ens queda és organitzar-nos per defensar els nostres drets.

És imprescindible que les joves, dones i immigrants, els col·lectius més afectats pel capitalisme, fem pinya i ens unim per fer front al sistema econòmic de les crisis. Hem de ser conscients que la nostra explotació com a treballadors, com a classe, com a nació i com a persones, només afavoreix als empresaris i governants. Mentre nosaltres callem, ells s’enriqueixen, es queden els beneficis del nostre esforç i ens fan pagar els plats trencats quan les coses els hi van malament.

El jovent hem de treballar units, avançar en una sola direcció, sortir al carrer aquest primer de maig per començar a construir una alternativa real de caràcter socialista, capaç de posar el teixit productiu dels Països Catalans sota les directrius no d’uns pocs privilegiats, sinó del conjunt de persones que vivim i treballem en aquest territori.

Que la crisi ens agafi organitzats!
El jovent lluitem pel socialisme!

CAJEI, 1 de maig del 2009

Des de l’Assemblea de Joves de la Plana Baixa (AJPB-CAJEI) felicitem a tot el veïnat de la nostra comarca i a tots els companys de lluita el proper any 2009 desitjant independència i socialisme per a les nostres vides.

Estrenem un nou bloc, ara més dinàmic i prompte amb nous continguts. A partir d’ara tindrem al nostre abast la darrera tecnologia web per tal de facilitar la promoció dels nostres actes, així com per a ser un espai de contacte entre el jovent i l’Assemblea.

Ara més que mai, independència i socialisme!

25 de novembre: dia internacional contra la violència de gènere

Manifest de l’AJVR-CAJEI [http://ajovespb.ppcc.cat/]

Vila-real, 24 de novembre de 2006

Des de l’Assemblea de Joves de Vila-real (AJVR-CAJEI) ens solidaritzem completament amb totes aquelles dones que pateixen qualsevol tipus de violència, i no sols física, sinó tota aquella violència englobada dins dels paràmetres imposats per la societat en què vivim, tot passant per assetjaments morals i sexuals, cànons de bellesa imposats i condicions socials, morals i laborals.

El 25 de novembre fou declarat dia internacional contra la violència de gènere a la primera trobada feminista d’Amèrica Llatina i el Carib, portada a terme a Bogotà, en juliol del 1981. En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en tots els àmbits de la societat, els maltractaments i els assassinats a la pròpia llar, les violacions, l’acaçament sexual i, en general, tota violència cap a les dones, tot incloent-hi la tortura i els abusos soferts per presoneres polítiques.

S’elegí aquest dia per no oblidar l’assassinat de les germanes Mirabal (Minerva, Patricia i Maria Teresa), també conegudes com Las Mariposas. Totes tres, activistes destacades contra la violència de la dictadura a la República Dominicana, foren assassinades el 25 de novembre de 1960 per la policia secreta del dictador Trujillo. La mort de les germanes va
tenir una gran repercussió a la República Dominicana i s’especula amb la
possibilitat que fóra un dels desencadenants dels més de seixanta impactes de
bala que, l’any següent, va rebre Trujillo. El 1999 l’ONU li donà caràcter oficial a aquesta data.

I és per tot això que volem recordar la lluita d’aquestes dones pels drets de totes i el significat de les seues morts. Van ser assassinades per defensar els seus ideals, per tenir l’atreviment de ser lliures. Altres dones continuen donant la vida per la mateixa causa i d’altres, sense ser activistes, també són assassinades, víctimes de la violència masclista.

Les agressions i els assassinats se succeeixen un rere l’altre, i dia a dia els veiem als mitjans de comunicació. La quotidianitat d’aquests esdeveniments provoca que la societat assumisca la violència de gènere com a quelcom inevitable. I hem de tenir ben present que no és així.

Des de l’AJVR volem denunciar que el govern de l’Estat espanyol no aplique la majoria de mesures que ell mateix va prendre el 1998, amb l’anomenat Plan de Actuación de la Comisión Intersectorial de la Mujer del Parlamento:

Mesures de sensibilització i de prevenció, d’educació i de formació; mesures dirigides a crear una infraestructura suficient per cobrir les necessitats en cas d’agressió; mesures d’actuació orientades a l’àmbit de l’atenció sanitària; mesures legislatives i judicials.

Amb l’aplicació de tot l’anterior, tot i que, malauradament, no s’acabaria amb el problema, potser es pal·liarien els efectes de les agressions i se satisfarien, en la majoria dels casos, les reclamacions que es fan, ja fa anys, des de les associacions feministes.

I si una cosa s’ha de tenir present, és que qualsevol maltractament masclista és conseqüència de la societat patriarcal en què vivim. Una societat on, en ple segle XXI, les dones encara encapçalen els índexs de pobresa, de salari més baix, de precarietat i discriminació laboral i d’atur.

Des de l’AJVR estem treballant en l’elaboració d’un dossier que permeta analitzar profundament les arrels del problema de la violència de gènere des d’una òptica històrica, social i socialista, anticapitalista i antripatriarcal, així com proposar noves solucions que passen per un canvi profund en la mentalitat estesa.

Per tant, ens queda per davant una dura i ferma tasca de transformació social, d’educació. Tasca que dia a dia hem de portar endavant en tots els àmbits de la nostra vida per tal que el 25 de novembre deixe de ser, a la fi, un dia de necessària reivindicació.

Propiciem el canvi!

Un 9 d’octubre més, el poble valencià celebra l’aniversari del seu naixement com a poble. Enguany aquesta jornada encara té com a rerafons la reforma de l’Estatut promoguda i dictada, d’esquenes a la societat civil valenciana, pel Partit Popular i el PSPV-PSOE. Un estatut que sentencia el nostre país a la més absoluta subordinació a les directrius marcades des de Madrid, amb la consegüent agressió que açò suposa per a la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres costums, els nostres paratges naturals i la nostra identitat.

Atents al que s’esdevé al nostre voltant, som conscients que la febre per aconseguir representació parlamentària en les properes eleccions autonòmiques de 2007, està portant els polítics valencians a una situació extrema en el seu procés d’enganyar la nostra societat. Mentre uns mostren amb orgull les obres faraòniques que han convertit el País Valencià en seu de l’oci i la màfia (amagant tota la destrossa mediambiental i patrimonial), altres s’esforcen en intentar crear un pacte “d’esquerres” per aconseguir rebatre-li la majoria absoluta al Partit Popular i, així, “salvar el país”. Però darrere d’aquest discurs, l’esquerra institucional i reformista només busca escons i, si s’escau, un govern junt amb el PSPV-PSOE.

Per tot açò, des de la CAJEI sabem que aquest no és el nostre camí. Al País Valencià, a l’igual que al Principat i a les Illes, les reformes estatutàries sols han servit per perpetuar l’opressió espanyola exercida sobre el nostre país, així com el model econòmic neoliberal . Aquest 9 d’octubre eixirem al carrer per reivindicar-nos en la nostra identitat i per entonar la nostra actitud rupturista amb el marc actual. La Diada ha de servir-nos com a altaveu per fer-nos ressò de la nostra lluita assembleària, horitzontal, autogestionada i rebel. Com en totes les diades als Països Catalans, des del nostre posicionament, alcem la bandera de la solidaritat amb la resta de pobles oprimits, plantem cara als desequilibris fomentats pel sistema capitalista actual, clamem per l’ocupació com a manera de lluitar contra l’especulació al mateix temps que per bastir els locals que ens serveixen per activar la nostra tasca política i social, donem la benvinguda als immigrats a casa nostra davant l’actitud xenòfoba dels grupuscles feixistes, cridem per acabar amb el patriarcalisme que ofega les dones en una societat masclista, reivindiquem la defensa i la protecció dels nostres paratges naturals i apostem per l’alliberament sexual com a forma de fer front al sistema de valors dominant. En definitiva, aquesta és la nostra lluita per la independència i el socialisme.

Sabedors del poc temps que la CAJEI porta funcionant com a realitat al País Valencià, podem afirmar que estem molt contents amb el treball realitzat fins el moment. Les assemblees de joves sorgides a diferents comarques del país estan il·lusionades en poder anar estenent la nostra lluita més enllà. Aquest 9 d’octubre, hem apostat amb decisió per una mobilització unitària, empentats per l’èxit de la recent manifestació de l’11-s a Barcelona. Al País Valencià també cal la unitat per anar dissenyant un futur on l’Esquerra Independentista té molt a dir. Per això, no ens aturarem en la nostra predisposició d’entendre’ns, debatre i compartir experiències amb la resta d’organitzacions de l’Esquerra Independentista. És cosa de tots avançar i no hi pot haver cap motiu que ens allunye en la nostra lluita.

9 d’octubre: el jovent seguim lluitant. Canya contra Espanya!

INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME!

Passada una setmana i vistos els resultats de l’11 de Setembre d’enguany, les Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista volem fer algunes consideracions al respecte. Des de la CAJEI volem aportar un gra de sorra més al conjunt d’expressions i voluntats mostrades pels diferents agents de l’Esquerra Independentista.

1. Considerem un pas de vital importància la voluntat mostrada per diferents organitzacions d’avançar des de la vertebració de l’Esquerra Independentista i cap a la Unitat Popular als Països Catalans.

2. L’11 de Setembre ens ha demostrat que la unitat en la lluita no només pot expressar-se en les comunicacions públiques, sinó en la pràctica del carrer, com va quedar palès al llarg de les manifestacions de l’Esquerra Independentista, més combatives i més multitudinàries que altres anys, en les quals els interessos i el treball de cada organització no va impedir unir esforços en moltes de les activitats de la jornada i mostrar una imatge unitària que amb els anys hauria d’anar solidificant-se i que de ben segur donarà els seus fruits.

3. Finalment, volem ratificar la nostra voluntat de treballar per un 9 d’octubre unitari entre totes i cadascuna de les organitzacions polítiques que s’engloben en el sí de l’Esquerra Independentista, superant les diferències que hi puguin haver i perquè serveixi de precedent en les pròximes diades nacionals a celebrar.

Per uns Països Catalans reunificats, independents i socialistes,

Tots i totes juntes en la lluita al carrerVisca la Terra!

CAJEI (Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista)

Amb tot això, ens agradaria convidar-vos a seguir els nostres actes, sobretot la gent de Vila-real i voltants. Estem oberts a nous i noves militants, si voleu, envieu-nos un correu electrònic a ajovesvr (at) gmail.com. Salut en la lluita! Assemblea de Joves de Vila-real, a la ciutat de Vila-real dia 21 de juliol de 2006