Crònica: cercavila en commemoració de la crema de Vila-real

El passat 16 de gener es va portat a terme a Vila-real la cercavila commemorativa de la crema de la ciutat a mans de l’exercit borbònic en la Guerra de  Successió.
La convocatòria, que es ve desenvolupant any rere any, compta cada cop amb més participants que recorden el crit de: “Socarrats però no vençuts!”

La cercavila reivindicativa ha començat a les 12:00 de la cantonada del carrer Major amb Pere III a Vila-real, ha recorr

egut els carrers del centre per acabar en la Torremoxa, l’últim vestigi que queden de les muralles i per tant símbol de resistència del poble de Vila-real.
Després a les 14:00 s’ha fet un dinar popular al Casal Jaume I, que està en el carrer Soldades.

El poble de Vila-real, a la comarca de la Plana Baixa, va eixir al carrer per defensar la terra al 1706. Un poble desarmat sense cap tipus d’exercit que els recolzara que va sofrir un càstig exemplar, va ser passada pel ganivet la majoria de la seua població i es va cremar la vila, al igual que Xàtiva, en un intent d’atemorir les possibles resistències del poble català enfront de l’ocupació espanyola.

1706: Tenim memória, no oblidem

Des de l’Esquerra Independentista de la Plana, que està formada per les assemblees de Maulets, Endavant, COS, el SEPC i l’AJPB-CAJEI; estem preparant uns actes per commemorar la crema de Vila-real a mans de l’exercit borbònic en la guerra de successió. El poble de Vila-real va sortir al carrer per defensar la terra, un poble desarmat sense cap tipus d’exercit que els recolzara i va sofrir un  càstic exemplar va ser passades pel ganivet la majoria de la seua població i es va cremar al igual que Xàtiva en un intent d’atemorir les possibles resistències del poble català enfront de l’ocupació espanyola.

Els actes que estem preparant per al dia 16 de Gener son una cercavila reivindicativa que eixirà a les 12:00 de la cantonada del carrer major amb Pere III a Vila-real, que recorerà els carrers del centre per acabar en la Torremoxa l’últim vestigi que queden de les muralles i per tant símbol de resistència del poble de Vila-real. Després sobre les 14:00 es farà un dinar popular al Casal Jaume I, que està en el carrer Soldades.

Manifest:

1706: TENIM MEMÒRIA, NO OBLIDEM

Un any més, amb l’arribada del 12 de gener, l’Esquerra Independentista de la Plana eix als carrers de Vila-real per a retre homenatge als nostres avantpassats que l’any 1706, al crit de “ni Espanya ni França, sinó visca la terra i muyra malgovern”, van defensar la vila (i, amb ella, les llibertats nacionals i populars).

El 12 de gener de 1706 representa, tot i el tràgic desenllaç d’aquella jornada, una de les pàgines més brillants de la història de Vila-real; i les vila-realenques d’avui dia podem estar ben orgulloses de la gesta dels nostres avis, els quals únicament van poder ser derrotats mitjançant la més miserable de les traïcions…

Repassem un poc la història: el Conde de las Torres, un altre “dimoni emplomat” i “incendiari malabava”, volia fer-se perdonar antigues vel·leitats austriacistes i va suposar que les convulsions creades per la revolta antisenyorial dels maulets li facilitarien guanyar el Regne de València per a la causa borbònica; però, veient que els únics resultats de la seua ràtzia eren sengles fracassos a Peníscola i Sant Mateu, i adonant-se’n del perill que corria la seua reputació, necessitava urgentment un triomf fàcil i va elegir com a víctima de la seua venjança el nostre poble (que es trobava indefens, sense guarnició militar i sense més protecció que la fèrria voluntat de resistència exhibida pels seus habitants). Això no obstant, després de tot un dia d’incessant combat, en el qual ancians i dones es van batre amb el mateix coratge i efectivitat que els joves miquelets, l’exèrcit castellà –a pesar de gaudir d’una aclaparadora superioritat– només va poder doblegar l’acarnissada defensa dels vilatans valent-se d’un deshonrós ardit: pretextant raons humanitàries (que els seus ferits pogueren rebre millor atenció mèdica) va aconseguir que li obrírem  les portes de la vila i –ai!– va desencadenar un espantós carnatge… Més de 300 morts i uns 200 presoners (és a dir, una quarta part del cens de l’època), a més de l’”universal incendi”, provocat de forma absolutament gratuïta quan ja havien acabat la batalla i el saqueig, és el balanç d’aquella trista acció, que havia de servir de “general escarmiento” per a tot el país: després d’”el desgraciat cas de Vila-real” totes les viles austriacistes ja sabien què podien esperar del Borbó.

No es tracta de remoure fantasmes del passat, ni de contar “batalletes” que ja no li interessen gairebé a ningú; però, si recordem massacres com aquesta, no ho fem mai des de l’òptica del nacionalisme burgés romanticista, sinó perquè estem en deute amb els nostres avantpassats (si no, tot el seu sacrifici perquè visquem en una terra lliure no haurà valgut per a res) i veiem com es vol amagar en la fossa comú de l’oblit tota la nostra història que ens recorda que som una nació diferenciada d’Espanya i França… De fet, des de les institucions locals s’intenta silenciar tot aquest passat, tal com ho demostra l’ajuntament de Vila-real, que no li ha fet mai el merescut homenatge a la gent del poble que va sofrir els abusos de les hordes borbòniques.

Si pensem en els ideals pels quals va lluitar la gent que avui homenatgem, està clar que tenien un fort component nacional; però no s’ha d’oblidar que la seua lluita també era per l’emancipació de les classes populars. Així, si ens fixem en el context actual, ens trobem que aquests són mals temps per a les classes populars dels Països Catalans: la famosa crisi del capitalisme, que deixa en l’atur tantíssima gent dels nostres pobles, on moltes famílies treballadores estan patint penúries, mentre que els rics de sempre ara demanen repartir les pèrdues de les seues empreses (i en canvi, quan eren temps de bonança econòmica, privatitzaven els beneficis); de fet, s’estan donant facilitats als empresaris perquè precaritzen encara més la situació del poble treballador mitjançant els ERO que s’apliquen a la majoria de fàbriques de la nostra comarca –com en el cas emblemàtic d’Azuvi– i les mesures que es donen des de les institucions per a superar aquesta crisi son simplement “pedaços” per a evitar els conflictes socials:estem parlant d’un “Plan E” que destina diners a fer obres públiques innecessàries (i sempre contractant grans empreses, sense tenir en compte els aturats del poble), quan aquests diners podien anar destinats a cobrir les necessitats culturals dels pobles (per exemple, l’estancada l’obra de la biblioteca municipal de Vila-real) i a oferir uns serveis públics de qualitat.

Sabent qui som i d’on venim ens resultarà més fàcil estar a l’altura dels reptes que ens puga plantejar el futur i, així, arribar als nostres objectius d’Independència i Socialisme: Vila-real: socarrada, però no vençuda! 304 anys després continuem lluitant per la llibertat!!

Dissabte 16 de gener, a les 12 hores, concentració davant la placa d’”homenatge als defensors de la vila” que hi ha al C/ Major Sant Jaume, cantonada amb el C/ Pere III

Crònica dels actes commemoratius per l’aniversari de les Normes de Castelló

Com cada any, aquest desembre l’Esquerra Independentista de la Plana (constituïda per les assemblees comarcals de l’AJPB-CAJEI, Maulets, el SEPC, Endavant-OSAN i la COS), amb la col·laboració del Casal Popular de Castelló, ha eixit al carrer a commemorar l’aniversari de la signatura a la nostra ciutat de les Normes Ortogràfiques de 1932 (per les quals el País Valencià se sumava al consens lingüístic propiciat per les reformes de l’IEC, i s’assumia de forma inequívoca la unitat de la llengua catalana).

El dissabte 19, a les 7 del vespre, unes 200 persones sortíem de la Plaça de la Independència (“La Farola”) darrere d’una pancarta amb el lema “Per la nostra història i la nostra cultura, parlem en català!” i, en una cercavila reivindicativa, vam recórrer els principals carrers del centre de la nostra capital comarcal. La marxa va transcórrer tranquil·lament i festiva, constantment animada pel tradicional acompanyament de la música popular d’un nombrós grup de dolçainers i tabaleters. Molta gent, en veure’ns, s’unia a la comitiva, mentre que altres, encuriosits pel sarau, preguntaven pel significat de la manifestació; tan sols uns pocs feixistes ens van increpar amb paraules despectives cap a la nostra llengua, fent així ostentació del seu tarannà intolerant i de la seua incultura. Durant la marxa, es van poder sentir múltiples consignes sobre la unitat de la llengua, recordatoris als polítics de torn sobre els nostres sentiments nacional i de classe, la reivindicació de la nostra cultura, que –evidentment– no és la que ells ens volen imposar.

En arribar al Carrer Cavallers, davant de la Casa Matutano, on fa 77 anys es van signar les normes, un company va procedir a la lectura del manifest. A continuació, va tenir lloc una –breu, però emocionant– exhibició de Cant d’Estil, en la que un gran cantador de la terra, acompanyat d’una magnífica versadora, va delectar el públic assistent amb unes albades sobre la unitat lingüística i nacional, amb uns versos sobre la repressió que pateix la nostra llengua i l’obligació que tenim de mantenir-la viva, utilitzant-la en tots els àmbits. La concentració va acabar punys enlaire, amb els sons de la Muixeranga; i d’allí ens vam desplaçar fins a la immediata Plaça de les Aules, on la colla dels Dimonis de Campanar (vinguts des de València, per a acompanyar-nos en aquesta jornada festiva i reivindicativa) ens va fer un espectacular correfoc, on la gent, a més de gaudir de l’espectacle del foc, es va implicar en aquesta tradició tan nostra.

Un cop finalitzats els actes més reivindicatius, vam assaborir la vessant lúdica al Casal Popular de Castelló, on més de 150 persones vam degustar un bon sopar vegetarià i, per acabar la nit, vam gaudir d’un concert en català amb el “hip hop” del grup El Blüe (de Nules) i la cançó d’autor de l’amic Josep Lluís Notari (de Vilavella), tot acompanyat de l’inevitable assortiment de begudes de la terra.

Des de l’Esquerra Independentista de la Plana volem agrair la seua participació a totes les persones que ens van acompanyar, ja que entre totes hem aconseguit un cop més traure al carrer un fet cabdal de la nostra història recent, importantíssim per a la nostra llengua i cultura, tot i que des de les institucions i la majoria de mitjans de comunicació intenten mantenir en l’oblit aquesta data que consagra científicament i de manera oficial la unitat de la llengua.

Prèviament, el dijous 17 i el divendres 18, als IES “Penyagolosa” de Castelló i “Honori Garcia” de la Vall d’Uixó –respectivament– els companys del SEPC havien organitzat (amb gran èxit d’assistència i amb el recolçament del professorat dels centres) sengles xerrades del sociolingüista Vicent Pitarch sobre la importància i transcendència de les Normes de Castelló.

Xarrada sobre la crisi capitalista

Des de l’Assemblea de Joves de la Plana Baixa – CAJEI organitzem per al proper divendres 11 de desembre de 2009 a les 19:30h en el Casal Jaume I de la Vall d’Uixó (C/Almenara, 11) una xarrada explicativa de la crisi. El ponent, membre de la CAJEI, explicarà els orígens de l’actual crisi com també assenyalarà els seus culpables. A banda també es donaran possibles solucions per a pal·liar-la i s’esmentaran els casos repressius a companys que lluiten contra el sistema capitalista.

77 aniversari de les Normes de Castelló

Un any més, com cada desembre, a Castelló commemorem les Normes de 1932, una fita històrica menystinguda per les institucions i, moltes vegades, condemnada a l’oblit. Aquestes normes consagraven i consagren científicament i de manera oficial la unitat de la llengua.

Al llarg de la història la nostra cultura ha patit atacs. El decret de Nova Planta va encetar la persecució política de la llengua catalana a les nostres contrades, intentant anul·lar la nostra identitat col·lectiva com a poble. Fa 70 anys, amb la victòria feixista de 1939, se’ns tornava a prohibir expressar-nos i manifestar-nos en la nostra llengua, perpetuant aquest etnocidi. Amb la constitució espanyola de 1978 i l’entrada en vigor dels estatuts d’autonomia, no sols es divideixen i s’enfronten els interessos immediats del País Valencià, el Principat de Catalunya i les Illes (amb una llengua, cultura i història comunes i diferenciades de la resta de territoris de l’estat espanyol), sinó que es redueix la nostra identitat política i cultural a la d’una simple forma administrativa del regne d’Espanya i es mutila la capacitat dels valencians i valencianes per a decidir el nostre futur i construir el nostre model polític i econòmic. A més, des del govern valencià encara no s’ha acomplert en la seua integritat l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià aprovada l’any 1983.

És així com volen que passem a ser un simple trosset del regne dels descendents de Felip V (aquell que incendiava Vila-real i Xàtiva), una simple suma d’individus-súbdits sense capacitat de resposta i d’organització col·lectiva, sense lligams i sense memòria històrica. Per això, la nostra llengua, allò que més clarament uneix a les valencianes entre nosaltres i amb la resta de territoris dels Països Catalans, ha estat sempre l’objectiu central de l’ofensiva, el camp de batalla. Perquè menysprear, arraconar i dividir la llengua no sols suposa atacar la nostra identitat, sinó també i de retruc, destruir la nostra capacitat de mobilització i de resposta per a conquerir els nostres drets (socials, nacionals, personals) i defensar-los.

A dia d’avui ens trobem amb un context difícil en molts aspectes: una llengua arraconada de les institucions i dels mitjans de comunicació públics i privats; la impossibilitat del jovent d’estudiar en català (100.000 alumnes més d’infantil i primària estudiarien en valencià si la Conselleria d’Educació oferira les places que les famílies sol·liciten, la Universitat Jaume I sols oferta un 20% dels crèdits totals en català); la defensa acientífica, per part d’aquells que mai la parlen, de la idea que tenim una llengua diferent de la que es parla a Tortosa, Palma, el Matarranya o el Rosselló…

Però malgrat que a algú li pese, el poble valencià continua viu. Ho confirmen els centenars de milers de persones que, a pesar de tot, continuem expressant-nos en la llengua del Tio Canya arreu de les nostres comarques i que prenem la paraula contra l’auto-odi, en català i pel català: el d’Estellés, Matilde Salvador, Joan Fuster, Maria Mercè Marçal, Bernat Artola i Ovidi Montllor, el català de tots i totes.

És per això que, una vegada més, tenim raons per manifestar-nos. Motius per celebrar l’aniversari de les Normes de Castelló, però també motius per a la rebel·lia. Els valencians i valencianes tenim, més que mai, el deure de defensar allò que és nostre, allò que ens uneix, la nostra llengua. La llengua és la nostra arma, la nostra principal eina per a rebel·lar-nos, per a plantar cara i per a començar a decidir sobre les nostres vides i el nostre futur.

Cal que ens esforcem a expressar-nos en la nostra llengua en tots els àmbits per tal de normalitzar-la. Però sobretot és moment de defensar-la i de fer-la l’element indispensable del nostre alliberament i la nostra reafirmació com a poble.

Per la unitat de la llengua,
Pel País Valencià,
Pels Països Catalans,
Per la nostra història i la nostra cultura: Parlem català!

Canvis acte 28 de novembre + suport a la companya i familia

Davant els fets ocorreguts la setmana passada on, malauradament, la ponent de l’anàlisi crític: “Per què la violència de gènere?” va sofrir un accident molt greu, els actes preparats en motiu del 25 de novembre s’han modificat reduint-se a la vídeo projecció de la pel·lícula “Te doy mis ojos” i al sopar de pa i porta.

Des de l’Assemblea de Joves de la Plana Baixa – CAJEI donem tot el nostre suport a la companya accidentada i a la seua família en aquests moments tan difícils per a ells i els desitgem una ràpida recuperació sense cap tipus de seqüela.

23 de novembre de 2009, Plana Baixa

Construïm relacions lliures de violència

El 25 de novembre va ser declarat Dia Internacional Contra la Violència cap a la dones, en la primera Trobada Feminista de Llatinoamèrica i del Carib celebrat a Bogotà (Colòmbia) al juliol de 1981. En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere a l’àmbit domèstic, la violació i l’assetjament sexual per part dels Estats, incloent la tortura i els abusos soferts per presoneres polítiques. Es va triar aquest dia per a commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Pàtria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 a mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer en el fons d’un precipici. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana aquestes dones han simbolitzat històricament la lluita i la resistència.

Per tot això, des de l’AJPB-CAJEI hem preparat un seguit d’actes per a recordar als veïns de la Plana Baixa que a dia d’avui moltes dones són maltractades, tant física com psicològicament, per la seva parella, pels seus companys de treball o pel conjunt de la societat.

Aquests actes tindran lloc el 28 de novembre al Casal Jaume I de Vila-real. Començarà la jornada a les 19h amb l’anàlisi crític : “Per què la violència sexista?” on s’explicarà, primerament, perquè apareix la violència sexista i com, per a passar a realitzar un debat entre els assistents. Tot seguit, es procedirà a realitzar un sopar de pa i porta, on us oferirem beguda i alguna cosa de picar (no oblideu portar el vostre entrepà). Per a finalitzar, es projectarà la pel·lícula “Te doy mis ojos” on la directora Icíar Bollaín intentarà reflexionar sobre què és el que provoca que en una parella hi hagi una situació de violència.

Construïm relacions lliures de violència!

Front al feixisme, el jovent crida combat i resposta!

A la diada espanyolista del 12 d’octubre d’aquest any, més coneguda com a “Dia de la Hispanidad”, res no ha canviat. Com tots els anys, el nacionalisme i feixisme espanyol es vesteixen de gal•la per celebrar i enaltir un dels genocidis més grans que ha patit la humanitat, i en concret l’Amèrica Llatina, i que va provocar l’esvaniment de nombroses civilitzacions i cultures, la mort de milions d’aborígens i en definitiva la imposició de la cultura invasora.

Durant aquest dia haurem de veure com, un any més, certs grupuscles d’extrema dreta, de feixistes i neonazis, ixen al carrer, amb el suport, protecció i tolerància de les institucions públiques dels Països Catalans i de l’Estat espanyol, per fer patent la pròpia ideologia amb la seua simbologia feixista i els seus crits homòfobs, sexistes i racistes.

Però això no ens sorprén, perquè el caràcter antidemocràtic de l’Estat espanyol ja ens el coneixem. Els carrers ens recorden cada dia on estem lligats, a través de la supervivència de la simbologia franquista i impositiva (plaques del Ministerio de la Vivienda franquista, estàtues d’homenatge als artífexs del franquisme, banderes espanyoles pre i constitucionals…). Les detencions a companyes antifeixistes també ens recorden el caràcter autoritari de les forces d’ocupació. I la il•legalització d’idees, organitzacions i partits no amaguen eixe tarannà censurador de l’Estat espanyol. Malauradament, tampoc no es pot oblidar la gent que ha pagat amb la mort aquest ambient de permissivitat del feixisme a l’espai públic. Tothom porta al cor Carlos Palomino, Josep Maria Isanta, Guillem Agulló…

Mentrestant, arreu dels Països Catalans, les organitzacions i grups antifeixistes seguim treballant dia a dia per eradicar el càncer espanyolista i les deixalles del franquisme. Per aquest fet, el jovent independentista i socialista continuem combatent de forma contundent i amb totes les nostre eines per conscienciar el poble treballador de la vertadera naturalesa d’aquesta gent i per fer-la fora del nostre país i d’arreu del món sense cap tipus de remordiment.

El 12 d’octubre consisteix, en definitiva, en una celebració dels contravalors (racisme, xenofòbia, imperialisme espanyol…),una celebració feixista i autoritària que no podem acceptar i contra la qual el jovent hem de de fer front.

Front al feixisme, combat i resposta!

Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

Amb les nostres mans, el nostre futur: Independència i Socialisme

Aquest 9 d’octubre la CAJEI torna a reivindicar la catalanitat de València i del País Valencià. Ací estem, tot i les contínues agressions imperialistes que rebem des dels estats espanyol i francés. No és casual l’especial violència perpetrada contra el País Valencià: aquest ha estat històricament terra de subversions de les classes populars i això ha obligat l’Estat espanyol, amb la complicitat de la burgesia catalana, de posar-nos en el punt de mira i castigar-nos “exemplarment”.

Les exacerbades provocacions de caire feixista i capitalista que hem patit són diverses i cada vegada més agressives: una transició política que ha portat l’Estat Espanyol a un sistema on la paraula “democràcia” resulta un eufemisme gairebé irònic; una constant reproducció de l’extrema dreta al nostre país tant dins com fora de les institucions; un retrocés en la normalització de la nostra llengua en àmbits tan fonamentals com l’educatiu –aquest any més de 100.000 infants s’han quedat sense poder elegir el valencià com a llengua en la qual se’ls hi impartisquen classes- o tan mediàtics com els mitjans de comunicació -cada vegada més controlats política i ideològicament-; una destrucció massiva dels nostres territoris i paisatges; una forta especulació duta a terme per Govern i constructores a molts espais dels nostres pobles i ciutats; una perpetuació al poder d’un partit reaccionari, ultradretà i profundament anticatalanista com és el Partit Popular; una precarització de les condicions de vida de treballadors i estudiants -amb especial incidència pel jovent degut al desbordament de l’atur juvenil i l’EEES que comença a imposar-se a les nostres universitats- fruit de l’extensió d’un sistema capitalista caduc que intenta sobreviure a base de retallar els drets de les classes populars amb violència, mentides, censura, falses promeses i, en última instància, dures repressions contra el jovent que alça la veu per protestar.

Aquests són alguns dels exemples de la seua democràcia: brutes estratègies que tracten d’estendre el pessimisme del poble català respecte al canvi social i polític; agressions que intenten, sense èxit, adormir la flama de la nostra lluita diària als carrers, la lluita subversiva del jovent català per l’alliberament social i nacional del nostre poble.

Però els opressors sovint obliden que les seues provocacions no queden sense resposta. No ens és útil restar immòbils mentre la nostra dignitat com a poble treballador és violada una i altra vegada i a sobre en som conscients. A poc a poc van sorgint i solidificant-se molts projectes que estan aconseguint frenar els devastadors efectes del capitalisme i de la violència feixista i espanyolista. Mentre intenten retallar el català a les aules, són molts els voluntaris que fan jornades per la llengua i s’esforcen per fer-la arribar als immigrants, i és molta la cultura en forma de música, teatre o literatura que es fa en la nostra llengua, que la dóna a conéixer i que mostra a la societat que aquesta no morirà mentre s’utilitze.

Alhora que es perpetren repressions contra els nostres activistes, creix la nostra solidaritat i es referma la nostra lluita amb més contundència. Mentre s’especula amb els nostres espais, el jovent els alliberem i els aprofitem per crear-hi projectes alternatius, Ateneus Populars, casals, centres socials okupats o autogestionats, etc. Si bé se’ns denigra com a classe treballadora, se’ns retallen els drets laborals i se’ns ofega amb els ERO, el jovent responem al carrer deixant palés el nostre convenciment de que la crisi no és una mera ”època de vaques flaques” passatgera sinó una característica inherent del sistema capitalista.

El jovent hem de palesar que no volem ni falses esperances ni demagògia provinent de partits, organitzacions i sindicats que saben jugar en un o altre bàndol segons els hi convé -ja siga per aconseguir uns pocs miserables vots més, ja per interessos particulars-. Sabem que sols una organització forta amb una òptima base de treball i de coordinació local i comarcal pot bastir una estratègia amb mires a assolir de debó els nostres objectius sense conformar-nos amb ridícules concessions que ens acontenten relativament i que ens mantinguen callats. Sabem que com més contundents siguem en la nostra resposta, més s’estendrà la consciència de poble i de classe. No podem actuar amb indiferència. Cal unir-se a la lluita. Conformar-se o rebel•lar-se. Seguir el corrent o aturar-lo. Posar l’altra galta o defensar la pròpia dignitat. Callar… o cridar. Nosaltres elegim.

I la CAJEI elegeix INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME.

Organitzar-se per lluitar i lluitar per vèncer.

Amb les nostres mans, el nostre futur…

Visquen els Països Catalans lliures i socialistes!

Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

El jovent defensa el territori. Pujada al Castell de Castro.

El proper dissabte 27 de juny, l’Assemblea de Joves de la Plana Baixa (AJPB-CAJEI) ha organitzat una pujada al Castell de Castro. Aquest acte s’emmarca dins la campanya nacional de la CAJEI “El jovent defensa el territori”.

El Castell de Castro, situat en el terme de Fondeguilla, forma part de la Serra d’Espadà, i el seu emplaçament es troba aturonat al cim del mateix nom a 787 metres sobre el nivell del mar, i domina un camp visual impressionant que abasta des de les Agulles de Santa Àgueda a Benicàssim fins al Cap de Cullera, des de Penyagolosa fins els Columbrets.

Amb aquesta pujada es pretén conscienciar als pobles i ciutadans de la Plana Baixa de la necessitat de conservar paratges tant importants per a la salut mediambiental de la nostra zona. Segur que en la memòria dels nostres veïns encara és present el gran nombre d’incendis forestals, una mitjana d’11 a l’any, que ha patit aquest paratge natural de la Serra d’Espadà.

Des de l’assemblea es recomana portar per a la pujada una gorra o barret a fi de protegir-se dels raigs solars, abundant aigua encara que, a la font de la Penyeta, es podran reomplir les ampolles, alguna peça de fruita, esmorzar i dinar i, com no, un bon calcer per a fer la pujada més còmoda.

Si esteu interessats a participar en aquesta iniciativa, recordeu d’enviar-nos un correu a l’adreça ajovespb@cajei.cat

Programació:

9 hores -> Trobada en la Plaça Nova (Fondeguilla).

9.30 hores -> Inici de la pujada.

10.30 hores -> Esmorzar en la font de la Penyeta.

12.30 hores -> Arribada al castell i acte polític.

13 hores -> Dinar.

15 hores -> Tornada al poble i jocs populars.